El monestir de Sant Miquel dels Reis obrirà les seues portes els dies festius 9 i 12 d’octubre amb visites guiades per l’edifici. Les visites són gratuïtes, encara que és necessari telefonar per a fer la reserva.

El monestir de Sant Miquel dels Reis va ser fundat pels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix, en el segle XVI, sobre l’antic monestir de Sant Bernat de Rascanya. En 1545, mitjançant la butla de Pau III, se suprimeix l’orde cistercenc i s’instaura, en el seu lloc, l’orde de Sant Jerònim, amb el nou nom de Sant Miquel dels Reis. Actualment és la seu de la Biblioteca Valenciana.

En la visita guiada s’explica l’evolució arquitectònica i històrica del monestir i es recorre el claustre sud, l’església desacralitzada de Sant Miquel, la cripta i el claustre nord.

També es visita la sala permanent d’exposicions amb alguns documents destacats dels fons de la Biblioteca Valenciana i l’Espai de Carmen Calvo, on s’exhibeix Una conversación, 1997, una de les obres amb què Espanya va participar en la Biennal de Venècia en 1997.

A més dels dies 9 i 12 d’octubre, el monestir es pot visitar amb guia els dimarts, dissabtes, diumenges i festius a les 12 hores i a les 13 hores. Sempre reservant prèviament per telèfon.

Història

En 1548, el duc de Calàbria encarrega a l’arquitecte Alonso de Covarrubias el projecte del monestir nou. Les obres comencen amb la construcció del claustre sud. Una vegada conclòs, les restes mortals de Germana de Foix, morta en 1536, són traslladades al monestir per desig exprés de la virreina, segons constava en el testament. També descansen en la cripta les restes del seu marit.

Fins a la desamortització de Mendizábal en 1835, es manté com a monestir i, després, passa a propietat estatal. En 1879 es va transformar en presidi i, a partir de 1939, va ser utilitzat per a empresonar els opositors de la dictadura franquista. Posteriorment ha tingut diversos usos, inclòs el de col·legi públic en la dècada dels 70 i 80.

Després d’una rehabilitació iniciada en 1997 que va recuperar elements històrics i va habilitar espais per a usos com ara biblioteca, depòsit de material bibliogràfic i diverses sales de consulta i d’exposicions, es va convertir en la seu de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.