Un lladre desvalisa tota una illa d’edificis després d’espiar els veïns des del seu pis ocupa

El que mai van imaginar les seues víctimes és que l’enemic el tenien, literalment, dins de casa. En concret, en el sisé pis de la finca que ocupa el 105 de Peris i Valero, precisament la que més assalts ha patit. Allí, en la porta 33 i aprofitant que el seu amo la tenia desocupada perquè viu en un altre municipi de l’àrea metropolitana, Mohamed B., de 43 anys, hi va instal·lar la seua caserna general des d’on controlava tots els seus veïns, així que quan decidia anar a desvalisar els seus domicilis, ho feia amb tota la informació a la mà.

Ara com ara, el jutge d’Instrucció número 10 de València li imputa 24 robatoris provats, diversos d’aquests amb els habitants dins de l’habitatge: onze en aquesta illa i tretze més en un altre grup de blocs del barri de Sant Isidre.

La investigació va començar quan agents del Grup de Robatoris de la Prefectura Superior de Policia de València van constatar l’inusual increment de robatoris en domicilis en una mateixa finca, la del 105 de Peris i Valero: deu entre desembre de 2020 i maig d’enguany.

En tots hi coincidia el modus operandi —per escalament, despenjant-se i grimpant per canonades de gas o pels cables trenats de fibra i telefonia—.

En buscar altres denúncies per robatori, van descobrir amb sorpresa que n’hi havia molts més i un denominador comú: tots els habitatges desvalisats estaven en una mateixa illa. Però, per on hi entrava el lladregot? I, sobretot, per què ningú l’havia vist mai fugir?

Reunides les més de 20 denúncies presentades pels veïns afectats, que fins i tot van arribar a reunir-se amb comandaments policials per a demanar una solució, els investigadors van saber que es despenjava des del terrat —murs de tot just un metre d’altura separen unes finques d’unes altres— i que entrava i eixia per les finestres del gegantesc pati interior que dona servei a tota l’illa.

Fins i tot havien aconseguit identificar el sospitós, ja que la Policia Científica havia aïllat les seues petjades en alguns dels domicilis i diverses de les víctimes l’havien reconegut com el tipus amb qui s’havien creuat al replà, per l’escala i, fins i tot, dins de la seua casa, ja que en diversos dels assalts els habitants dels habitatges es van despertar amb els seus sorolls o el van sorprendre de dia, mentre cuinaven, teletreballaven o, simplement, estaven en el domicili.

Al maig, la Policia Nacional va descobrir l’amagatall de Mohamed B. gràcies al fet que l’amo de l’habitatge hi va anar a donar una ullada. Dins es va trobar restes de menjar, un matalàs i més de 60 objectes que no eren de la seua propietat: el botí del qual el lladre encara no havia tingut temps de desfer-se. L’home va telefonar a la Policia, que automàticament va lligar caps.

A partir d’ací, li van imputar 19 robatoris amb evidències de la seua participació, encara que, per la manera d’operar, en són bastants més. Però no aconseguien detindre’l. Va ser un cotxe radiopatrulla qui, el 4 de juliol passat, va interceptar Mohamed B. al carrer i el va arrestar. El jutge el va enviar a presó per la comissió de cinc robatoris anteriors més, tots al barri de Sant Isidre.

Una vegada completada la investigació del grup de robatoris, el jutge li ha imputat onze robatoris de l’illa d’habitatges de Russafa, i huit més comesos a Sant Isidre, on es va refugiar una vegada que es va adonar que el pis ocupat en el 105 de Peris i Valero havia sigut descobert.

Entre els efectes que se li van incautar no només hi havia mòbils, ordinadors o rellotges —els diners i les joies ja havien desaparegut—, sinó que, a més, hi van trobar nombrosos jocs de claus tant de Russafa com de Sant Isidre, ja que tenia el costum d’emportar-se-les no només per a utilitzar els accessos als terrats, sinó també perquè cada vegada que robava en un pis, eixia tranquil·lament per la porta i, fins i tot, el deixava tancat.