El Ple del Consell d’aquest divendres ha acordat declarar la paella com a bé d’interés cultural immaterial per la seua “capacitat d’unir” i la “diversitat amb la qual es cuina”, ha explicat la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra.

En són moltes les versions i modalitats que ofereix la recepta de la paella i, per això, en els últims anys, han sorgit plans d’actuació i entitats per a la promoció i el reconeixement d’aquest plat, exposa l’executiu autonòmic en un comunicat.

En la roda de premsa posterior al Ple del Consell, Oltra ha justificat aquesta decisió en la “capacitat d’unir que té la paella, de reunir al voltant d’una taula, normalment els diumenges, famílies, amics, fallers, foguerers... És un emblema”.

Així mateix, ha fet broma en assegurar que “si entrem a descriure’n els ingredients, ens hauríem ficat en un embolic, ja que en el mateix si del Consell hi ha hagut diversitat d’opinions”.

El decret recull la denominació principal del que és la paella valenciana, així com l’elaboració d’aquesta recepta, que compta amb diverses variants al llarg del territori valencià.

Així mateix, es descriu la forma de cultiu i recollida de l’arròs, les diferents tècniques per a elaborar la paella, així com el simbolisme que té aquest plat en els menjars familiars.

Els seus orígens es remunten l’any 220 aC i va ser Alexandre el Gran qui va portar l’arròs a Europa. L’arròs no va ser sembrat en grans quantitats a València fins a l’arribada dels àrabs. En el segle XVI es comença a tindre constància de l’ús, el blanqueig i la neteja de la pellorfa de l’arròs.

Ja en el segle XVIII apareix, en un manuscrit de receptes, la primera cita referent a la paella o “arròs a la valenciana”, en què s’explicaven les tècniques per a la seua elaboració i es remarcava que l’arròs ha de quedar sec.

A principis del segle XX, aquest plat típic s’expandeix a grans ciutats internacionals. D’aquesta manera, la paella té el seu zenit amb el boom turístic dels anys seixanta a Espanya, amb l’arribada de turistes estrangers per a passar les vacances a les costes espanyoles.

A més de la declaració com a bé d’interés cultural, el decret estableix una sèrie de mesures de protecció i salvaguarda del bé, que es concretaran a fer tasques d’identificació, descripció, estudi i documentació del bé, incorporar testimonis disponibles amb suports materials que en garantisquen la protecció i preservació o vetlar per un desenvolupament normal, així com per la transmissió a generacions futures.