María de Alharilla se sent en un núvol després de saber que serà mare. Un esdeveniment, pioner en l’elit del futbol femení espanyol, que l’apartarà dels terrenys de joc, però que vol normalitzar. La capitana llevantinista vol, així, fer un pas avant per a defensar els drets de la dona, demanant revisar un conveni que manca de criteri pel que fa als embarassos.
Com estàs?
Molt contenta i molt il·lusionada. Ara mateix tot són notícies bones.
Tot i que es tracta d’una situació normal, sembla que en el futbol siga una cosa extraordinària.
(riu) Pot semblar que ha sigut una decisió presa a la lleugera, però està meditada des de fa molt de temps. És el millor moment per a fer-ho perquè sent que en la meua carrera estic a un bon nivell. Crec que, a aquest nivell, em costarà menys recuperar-me per a tornar a jugar. Tot té un perquè i esperem que la tornada siga bona.
Fa quant de temps vas prendre la decisió de quedar-te embarassada?
L’any passat. M’hauria agradat fer-ho abans, però no podia deixar escapar l’oportunitat de competir en Champions i ajudar el club en una classificació històrica.
Quin és el procés des que ho penses fins que prens la decisió de ser mare?
Cal prendre-ho com una cosa quotidiana. Tindre un fill no és qualsevol cosa. Jo ja en tinc un, llavors vols tindre la vida controlada. En aquest sentit estic bé, tinc una parella estable des de fa molt de temps i una vida sustentada econòmicament. Des que vaig prendre la decisió, el club és conscient d’això. De seguida van ser partícips de tot.
Com ha sigut el suport per part del club?
Per a mi ha sigut molt important, perquè en el nostre conveni, pel que fa a aquesta situació, no hi ha gran cosa. No està reflectit què s’ha de fer o com s’ha d’actuar. El club, per a mi, ha sigut indispensable. Tinc la sort d’estar en el Llevant i tinc la sort de formar part d’aquest club, que m’ha fet costat en tot des del minut u. No tinc cap queixa. De fet, han estat al meu costat en totes les decisions que he pres. Totes han sigut d’anar avant.
Què et van dir persones com Quico Catalán o Ruth García?
A Quico li ho vaig comentar des del primer moment. Em va sorprendre perquè s’ho va prendre amb tota la normalitat possible i em va donar suport en tot, està al meu costat sempre. Em va dir que els tenia per al que necessitara i així ha sigut. He rebut telefonades d’ell, durant tot aquest procés, per a veure com estava. Per a mi és un afalac que el president estiga tan prop de nosaltres i que ens cuide tant. Ruth, boja de contenta. Tant ella com Maider Castillo m’han ajudat en tot i són les que han estat ací. Han sigut les meues confidents. S’ha mantingut en secret fins que tot isquera bé, perquè no sabíem com eixiria tot. Ruth em telefona sempre que necessite alguna cosa. M’han guardat el secret i m’han donat suport.
Els missatges de felicitació hauran sigut abundants, però, ha rebut missatges d’agraïment pel pas avant que has fet? Siga de futbolistes en actiu o retirades.
La veritat és que sí. He rebut missatges de felicitació de futbolistes en actiu. Et diria algun nom, però no em vull oblidar de ningú. No obstant això, he rebut missatges de companyes que ja no estan en actiu i que han sigut pioneres en moltíssims aspectes. Amb aquest pas que he fet, potser, es veuen una mica reflectides en mi pel fet d’obrir portes, tot i que crec que encara hi ha barreres en el futbol femení. I han de desaparéixer. Estic molt contenta, perquè sé que elles també em donen el seu suport en aquest pas.
