Jina té 32 anys i cinc filles menors de deu anys. Viu amb elles, amb el seu marit i amb la seua mare a la seua casa a Paterna. Des que van arribar a Espanya, fa dos anys, fan malabars per a assumir totes les despeses mensuals, ja que els seus ingressos en són “pocs i molt inestables”. A l’hivern, la seua situació s’agreuja perquè han de debatre’s entre menjar o calfar-se.

Es diu pobresa energètica i afecta un 16% de la població espanyola i 170.000 xiquets a la Comunitat Valenciana, segons dades de Save The Children. “Cuinem amb una bombona de butà per als huit”, conta la dona, que assenyala que, des de fa un parell de dies, quan va començar el fred, noten més l’augment d’unes necessitats energètiques que no poden suplir.

No tenen estufa. És una despesa que es queda fora dels seus càlculs. “Cal calfar el menjar, que a l’estiu pot ser fred, cal banyar-se amb aigua calenta i caldejar el que es puga la casa, però tot no podem fer-ho. És menjar o calfar la casa i el primer sempre és la prioritat”, aclareix. Mantes, paciència i molt d’amor és la resposta de Jina als seus problemes. “Com no tenim ingressos fixos (Jina no té treball i el seu marit és repartidor esporàdicament), no podem comprometre’ns a pagar unes despeses fixes, per això utilitzem butà per a cuinar, perquè, si no, la factura de la llum podria disparar-se”, explica. “Reduïm en tot el que podem”, afig. Jina i la seua família estan a l’espera de la renda valenciana d’inclusió. “Una vegada la tinguem, demanarem una ajuda energètica, la necessitem”. Per la seua banda, Ñaña, el seu marit i els seus tres fills temen l’arribada de l’hivern i les possibles despeses. “Tenim por d’usar molta llum perquè no podem controlar la despesa, vivim amb mínims, més ara a l’hivern”.

Una tarifació social

A la Comunitat Valenciana, el 35 % dels xiquets i xiquetes (310.000 criatures) es troben en situació de pobresa i el 19 % en una situació de privació de material severa, en la qual assumir el cost de l’energia és molt complicat, segons Save The Children.

Rodrigo Hernández, el delegat de l’ONG a la Comunitat Valenciana, demana una tarifació social, que no es base en les hores de consum. “No pots dutxar els teus fills a partir de la nit perquè és quan pots pagar la llum. Els xiquets i les xiquetes necessiten energia i moltes famílies han de racionar-la fins a límits que poden impactar en la vida dels menors”, diu el portaveu de l’entitat. “Això s’accentua a l’hivern i a l’estiu, moltes famílies van al centre comercial a passar la vesprada per a estar frescos a l’estiu o calents a l’hivern”.

Per això, Hernández insisteix en la necessitat que les ajudes arriben “a totes les famílies”, “que no hi haja talls de la llum i estendre l’escut social”. Finalment, insisteix que els tempos burocràtics i de gestió van en contra dels de la infància. “Un xiquet no recupera un any en què ha passat fred”, conclou.