Fartes. De no ser respectades, de viure amb por, del sistema patriarcal, de la violència sexual, reproductiva, obstètrica, de la judicatura masclista, la bretxa salarial, de l’explotació reproductiva, de la ineficàcia institucional i moltes violències més contra les dones. Inclosa l’expressió més crua d’aquest masclisme: els feminicidis.

Aquest és el missatge que van llançar ahir milers de dones i homes en un recorregut pels carrers de València en una manifestació amb motiu del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Contra les Dones que va tindre un crit unànime, col·lectiu i inequívoc: ja n’hi ha prou. La marxa, convocada pel Moviment Feminista de València i que portava per lema “Fartes de totes les violències masclistes”, va partir poc després de les set de la vesprada d’una Porta de la Mar il·luminada de color morat. Un monument emblemàtic en l’inici del carrer Colom de València que va començar a quedar-se arrere quan els milers de persones que hi van participar van iniciar la marxa. Amb un clar component reivindicatiu, la comitiva va estar encapçalada per un grup de supervivents a aquesta violència masclista, dones amb discapacitat i desenes de pancartes amb el lema “fartes de”.

Alçar el to de veu

Gisele i Míriam estaven ahir en primera fila. Són de l’associació Alanna, una entitat que lluita contra aquesta violència masclista. “Hui —per ahir— ens concentrem per a alçar el to de veu i fer-nos escoltar. Estem cansades de la violència i la desinformació que hi ha sobre aquest tema. Volem un canvi i un canvi real. Ja”, comentava a aquest periòdic Gisele. Miríam, per la seua banda, afegia que “cal educar en el respecte i la igualtat. Els alumnes, quan escolten testimoniatges pròxims, s’adonen que no són conscients de la proximitat i quotidianitat d’aquesta violència masclista, que no està exempta en cap classe social, edat, religió o titulació. Totes la podem patir”. “Tranquil·la, germana, ací està la teua manada”, se sentia ahir amb la batucada de fons, al ritme de la qual avançava la comitiva en direcció a la plaça de l’Ajuntament. Un grup de xiques joves aplaudien. “És necessari eixir al carrer per a denunciar una violència sistèmica contra nosaltres en tots els àmbits i que ens adonem que no estem soles i que compartim aquesta lluita com si fórem una”, afegien a aquest diari.

“Ja n’hi ha prou, cal cridar”

Teresa té 78 anys i ha vingut amb companyes de la seua associació. Diu que porta tota la vida en la lluita feminista “i ací seguiré”. “No pot ser que una part de la societat tinga uns privilegis que nosaltres no tenim, per què hem de ser violentades per ser dones? Ja n’hi ha prou, ací ho cridem juntes. Alt i clar”, va sentenciar a Levante-EMV. La manifestació travessa Xàtiva, l’estació del Nord i Marqués de Sotelo. Finalment, la plaça de l’Ajuntament. A poc a poc es va anar omplint, a mesura que les diferents seccions integrants s’unien a la concentració. “Dones, baixeu, veniu, canviarem el món amb les nostres idees, som la força dels feminismes”, s’escoltava per un altaveu. Una vegada hi van arribar totes, després de nomenar les 68 dones assassinades en l’últim any i els cinc xiquets i xiquetes, una dona supervivent de la violència va llegir el manifest. “Exigim que es coneguen totes les violències que patim les dones i que s’hi pose solució. A la mercantilització en l’explotació reproductiva, a una legislació abolicionista (sense puters, no hi ha prostitució), a la violència obstètrica, a la justícia patriarcal (ja n’hi ha prou), necessitem recursos de protecció i polítiques que ataquen aquesta violència de soca-rel, que donen una garantia que no hi haurà impunitat i que protegisquen les supervivents”, va dir a viva veu la representant. També que els homes i els joves trenquen la cultura de la desigualtat: “La igualtat també s’aprén”, va sentenciar, seguida d’aplaudiments dels milers de persones presents.

Totes aquestes pràctiques (i moltes més), va dir la interlocutora, convergeixen en el fet que la violència contra les dones “és una vulneració dels drets humans que no pot tindre cabuda en una societat democràtica”. “El masclisme ens mata. Volem una vida lliure de masclisme”. I, així, amb una ovació a la ponent, a la igualtat, a la força i, en definitiva, a la vida lliure de masclisme, centenars de dones van desallotjar la plaça. Juntes i més fortes que mai.