La salvació del Llevant està en mans d’optimistes incondicionals, perquè l’equip continua sense donar arguments en els quals creure. Jornada rere jornada, els de Javi Pereira insisteixen a desmoralitzar l’autoestima d’un club que, després de quasi una volta de lliga sense saber el que és aconseguir una victòria, va a la deriva. El Llevant es queda sense motius en els quals confiar. La derrota per tres gols a un, sobretot per les formes, deixa el club en una situació crítica, amb la salvació com un escenari utòpic i amb menys marge de maniobra. Un context dramàtic que, setmana rere setmana, no només sembla no tindre fi, sinó que s’ha convertit en un autèntic calvari.

Això no obstant, el Llevant va tindre un començament somiat. Idíl·lic, segons la necessitat i la situació en què es troba immers. Shkodran Mustafi, que va fer un partit seriós i contundent malgrat la derrota, va avançar els llevantinistes amb un gol en el minut 7 de partit, dels que agraden als centrals: guanyant-li el marcatge als seus rivals, posant el cap i girant el coll per a projectar al pal contrari, i amb potència, una pilota imparable per a Rui Silva. Una diana que podia servir per a guanyar moral i sentir confiança a les cames.

Després del descans, l’objectiu havia de ser el mateix. Ser sòlids en defensa, més enllà d’ocasions aïllades del rival, i aprofitar els espais a la contra. Però com ja ha passat en altres ocasions, al Llevant li creixen els enemics. Una acció puntual va condemnar l’equip en el minut 10 del segon temps. Una pilota per a Canales, que es va quedar morta en l’àrea després de la centrada del càntabre, va ser recollida per Fekir i Willian José i va acabar als peus de Juanmi, que va començar a vestir-se de vilà granota.

De fet, el malagueny va deixar clar per què el Llevant segueix sense guanyar cap partit. Amb defenses com la del 2-1, és impossible traure els tres punts. Començant per tots. Javi Pereira va fer el que mai s’ha de fer, o almenys el que diu el llibret tradicional. Un canvi en un córner en contra va acabar amb Fekir centrant, Willian José prologant i Juanmi, de nou, fent mal a un equip que ací va abaixar els braços. La remuntada va ser la gota que va fer vessar el got. La pitjor notícia des del segon gol fins al tercer, que sentenciava el partit, va ser que el Llevant no només va veure com li remuntaven el partit, sinó que va deixar d’intentar-ho. Juanmi, culminant la seua gran actuació, va xafar la moral dels d’Orriols gràcies a un regal de Fekir, que li va deixar el gol en safata. El tercer era una anècdota, ja que el Llevant va prolongar la sequera de triomfs. I ja en són quinze els partits sense guanyar.