Els investigadors del grup de Disfunció Miocardíaca i Trasplantament Cardíac de l’Hospital Universitari La Fe estan de doble enhorabona després de la difusió de dues de les seues troballes més recents en dues prestigioses revistes especialitzades de caràcter internacional. La principal publicació científica sobre trasplantaments s’ha fet ressò d’un descobriment de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IISLAFE) de València que desgrana com una anàlisi realitzada de la sang que circula per tot el cos dels pacients pot permetre anticipar-se i diagnosticar el rebuig agut després d’un trasplantament cardíac.
En l’actualitat, aquest rebuig es diagnostica després de nombroses biòpsies cardíaques realitzades al pacient trasplantat, especialment, durant el primer any de vida amb un cor nou. Aquest procediment basat en biòpsies repetides, preses en l’endocardi, no està lliure de complicacions estructurals, immunològiques i tècniques, la qual cosa en disminueix l’efectivitat.
L’avanç obtingut pels investigadors de La Fe es va basar a seqüenciar els ARN que s’expressaven diferencialment en el sèrum dels pacients trasplantats als quals es practicaven biòpsies endomiocardíaques. En la fase de descobriment van posar l’atenció en 26 molècules (microARN) potencials de ser un bon biomarcador de rebuig.
Després d’estudiar-los en més de 200 mostres de sang de pacients trasplantats, els investigadors van centrar l’atenció en el microARN 144-3p, que van validar com el millor candidat no invasiu que pot contribuir a millorar la supervivència dels pacients trasplantats de cor. Els seus resultats, que publica ara una revista americana que edita la International Society for Heart and Lung Transplantation, demostren que aquest nou biomarcador presenta una sensibilitat, una especificitat i un valor predictiu del 90 al 100 %.
Els microARN, a més de l’expressió gènica, són reguladors crítics de la immunologia, l’activació endotelial, el remodelatge del teixit cardíac i també de la inflamació, aspectes bàsics en el rebuig després d’un trasplantament i, per tant, potencials noves dianes terapèutiques per al tractament d’aquests pacients. I en aquest context els investigadors valencians introdueixen el microARN 144-3p com a biomarcador de rebuig, que contribuirà a conéixer amb més precisió els mecanismes moleculars d’aquesta patologia.
Una altra investigació reconeguda
El mateix grup de l’IISLAFE també ha publicat en la prestigiosa revista suïssa Antioxidants una investigació sobre la relació entre l’estrés oxidatiu, els telòmers i la disfunció cardíaca en els cors isquèmics amb insuficiència cardíaca. Els telòmers són estructures basades en seqüències repetitives d’ADN, unides a complexos proteics, que es localitzen als extrems dels cromosomes de les cèl·lules eucariotes. Aquesta estructura es va acurtant amb l’edat, i amb la divisió cel·lular, entre altres situacions, cosa que en redueix la funció de protecció i, consegüentment, activa les vies responsables del dany en l’ADN.
