El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha cridat aquest matí, amb motiu de l’acte de la Constitució que s’ha celebrat a la Casa del Mediterrani d’Alacant, a una renovació i modernització del model autonòmic. Un “aggiornamento”, ha dit, que implica reforçar el paper de les comunitats autònomes en la governança d’Espanya i també per repartir els recursos amb suficiència i equitat i amb un nou finançament que ha considerat inajornable.
Puig s’ha referit al document publicat divendres passat pel Ministeri d’Hisenda en el qual el Govern de coalició realitza la primera proposta basada en el criteri de la població ajustada i al qual ara les autonomies poden proposar millores. “El Govern ha fet un pas decisiu cap avant, una determinació que valorem”, ha dit Puig.
El president també ha avançat que ara la Comunitat Valenciana proposarà amb arguments, mostrarà voluntat d’acordar, bandejarà el frontisme i invocarà la confiança federal. Tot això, ha afegit, amb l’objectiu de cosir les ferides territorials obertes, algunes visibles i d’altres invisibles, segons ha assenyalat, perquè “ni Espanya és Madrid, ni hi caben els independentismes, ni la perifèria és segona divisió”, ha afegit.
En opinió seua, o l’Espanya oficial reconnecta amb l’Espanya real o les distàncies s’ampliaran. “O Espanya és de tots, o Espanya no serà”, ha dit. També ha recordat que els espanyols hem tingut huit constitucions en dos segles. I cadascuna ha sedimentat aportacions en l’imaginari comú: la Constitució de 1812 va lliurar la sobirania a la nació; la de 1869 va concedir la llibertat de culte; el projecte federal de 1873 enaltia la diversitat de “les Espanyes” en una federació. Així, la Carta Magna de 1931 va reconéixer el vot de les dones mentre que l’actual de 1978 va ser la primera votada pel poble espanyol.
O l’Espanya oficial reconnecta amb l’Espanya real o les distàncies s’ampliaran. “O Espanya és de tots, o Espanya no serà”, ha dit.
D’aquesta manera ha defensat la necessitat de “perfeccionar” la Constitució i ha fet esment a un dels articles: el dret al treball perquè la desigualtat és el corrosiu del nostre temps, ha dit. També ha cridat a combatre el masclisme, que ha arrabassat la vida a Cristina amb tan sols 30 anys i també a fer front a la precarietat i el fanatisme. Ha apel·lat a l’esperit del 78 quan ha recordat que la Constitució convida a dialogar, cedir i acordar i aquest esperit és el que van demostrar els representants polítics d’aquell temps. Per contra, la polarització política debilita, per la qual cosa ha cridat a la cultura del pacte de la transició enfront de la polarització i ha defensat la necessitat de reforçar la convivència en la diversitat i el respecte.
Puig ha afegit que entre les 18.000 paraules del text constitucional brilla una que només apareix una vegada. Només una. És “ciència”. Però la ciència ens ha salvat amb les vacunes i per això cal comprometre’s a situar-la de nou en una agenda superadora de curtterminismes. Així, ha cridat a estendre la vacuna a tots els països sense egoismes ni mercantilismes “per decència i per intel·ligència: perquè només hi haurà protecció global amb vacunació global”.
I per això ha reclamat un principi de confiança federal sense egoismes, sense aventures en solitari ni independentismes i amb sentit d’estat. És el mateix lema d’Europa: “Unida en la diversitat”, ha dit.
També ha esmentat el pròxim aniversari, els 40 anys d’autogovern, perdut fa més de 300 anys a Almansa, però que no va poder posar fi ni a la nostra llengua ni a la nostra identitat ni al desig de continuar junts, ja que l’autogovern valencià va ser reivindicat després pels il·lustrats del segle XVIII, els romàntics del XIX, els impulsors de la Renaixença, el primer valencianisme del segle XX i pels demòcrates de la Transició.
I ha defensat un autogovern allunyat d’essències identitaristes, que contribueix al benestar, a la igualtat d’oportunitats i al desenvolupament social, econòmic i cultural. Segons ha dit, la resposta a totes les inquietuds està en la ciència, la raó i el cor.
Això, en un acte que ha reconegut tres símbols de la ciència valenciana des d’Elx, Bonrepòs i Mirambell i Moncofa, des de la Universitat d’Alacant, la Universitat Politècnica de València i l’Hospital Clínic Universitari, Avelino Corma, que, tot i poder treballar en qualsevol lloc del món va decidir fer-ho a la Comunitat Valenciana: “Havia viscut de moltes beques i volia retornar al meu país tot el que havia donat”; a Francisco Martínez Mojica i a Anna Lluch, que ha entregat la seua vida a la sanitat i a la investigació sobre el càncer. També ha sigut reconeguda l’activitat de la Plataforma Sense Llar de la C. Valenciana.
L’acte l’ha presentat la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, que ha cridat a millorar i adaptar la Constitució perquè la societat ja no és la de 1978 i ha demanat que la Carta Magna no servisca per a embolicar-se en aquesta i excloure ningú, sinó per a integrar.
