La manifestació del pròxim 11 de desembre naix a Mestalla, però es projecta al món. L’objectiu de la plataforma de col·lectius que demanaran l’eixida de Peter Lim és, com ja va avançar aquest periòdic, atraure l’atenció del màxim nombre possible de mitjans informatius internacionals. Així és com un dels convocants, LibertadVCF, s’ha mantingut en contacte amb més de 300 mitjans informatius. La visió estratègica de la projecció planetària obliga a cuidar tots els detalls. I així succeirà a l’hora de la lectura del manifest, una vegada finalitze la marxa en una de les cantonades de Mestalla. Cada fragment del text es llegirà en un idioma diferent. Les lectures, amb oradors com el soci número 8 de l’entitat, començaran en castellà, seguiran en valencià i continuaran en anglés, francés, alemany i italià. L’organització pretenia incorporar, fins i tot, més idiomes, que no s’han pogut tancar a temps.

Els col·lectius organitzadors de la marxa. | Q.S.

L’èxit de la manifestació i la capacitat amb la qual puga influir en un empresari com Peter Lim a reconsiderar mínimament què fer amb el 86 % del control del València passa, ineludiblement, per crear repercussió a escala internacional, per tocar la imatge reputacional de Peter Lim, l’aspecte que més preocupa el milionari asiàtic. Fins a l’any passat, els vaivens acusats del seu projecte a Mestalla s’havien reduït a una crisi d’àmbit menor, a una disputa local el soroll de la qual es diluïa dins dels confins de la Lliga. Però la decadència de Meriton a ulls de l’aparador internacional ja fa mesos que està calant finament, amb alguns episodis de tempesta pronunciada. Publicacions com The Guardian i sobretot els reportatges en The New York Times i en el Financial Times (hores abans de la manifestació del 8 de maig), van tocar l’ànim de l’empresari, a qui el control accionarial ja no li garantia que el seu nom es vinculara a titulars com “Aclamaven el nou amo com a salvador. Aleshores van arribar a conéixer-lo”, que titulava el mitjà novaiorqués. La informació signada per Tariq Panja repassava el procés d’exaltació, desencantament i caiguda als inferns de Peter Lim a València. Panja, autor de llibres d’investigació sobre transferències de fitxatges, incloïa en la seua anàlisi veus com la de l’advocat Gaspar Romero i el periodista Paco Polit i enllaçava amb l’exclusiva publicada en Levante-EMV sobre la sanció de la FIFA al Benfica amb una sentència que recriminava la manera d’entendre el negoci del futbol per part de Lim.

El mateix Peter Lim va eixir de la zona de confort i es va veure obligat a proclamar la seua veritat en el reportatge publicat per Financial Times, amb declaracions en les quals el magnat, més que reforçar la seua posició i apagar l’incendi social, va ajudar a propagar-lo amb sentències desafiadores cap a la massa social blanc-i-negra: “Aquesta gent protesta i diu ‘som valencians, coneixem el club’. Però amb els valencians, el club va fer fallida, no? No vull arruïnar-lo però... té 102 anys d’història. Mai van guanyar la Champions League i volien guanyar-la coste el que coste? Tenen molts pardals al cap”. Altres mitjans, com Eurosport a França o When Saturday Comes a Anglaterra, van reflectir peces sobre la crisi social a Mestalla. “Atractiu limitat. Amb una plantilla tan buida com el seu estadi inacabat, l’ambient a València és més agre que mai”, descrivia WSC. “València. Institució burlada i resistència”, relatava Eurosport, que detallava la “resistència organitzada” contra Meriton.

La imatge mediàtica internacional inquieta Lim, que, durant quasi dues dècades, ha gaudit dels privilegis d’estar ben connectat i exhibir influència, gràcies a les seues bones amistats amb l’anomenada Class of 92 (les llegendes del Manchester United encapçalades per Gary Neville, a qui va convéncer per a ser entrenador del València i amb qui manté negocis immobiliaris i futbolístics), Cristiano Ronaldo o José Mourinho, entre altres.