L'arxivament de la causa del «pitufeo», o blanqueig de capitals en xicotetes quantitats, per a tretze excàrrecs de l'Ajuntament de València de l'etapa de govern de Rita Barberá va generar ahir alegria continguda en el PPCV. L'organització que presideix Carlos Mazón considera que es buida l'horitzó per a rehabilitar la figura de l'exalcaldessa morta, però busca una revenja amb el PSPV i Compromís pel seu paper d'assot de la corrupció popular. Una esquerra que, segons la secretària general del PPCV, Maria José Catalá, ha de demanar perdó «per la judicialització insensata de la política» i per arribar a les institucions de manera «diabòlica» i «destrossant vides». «Justícia», postil·lava ahir Mazón en un tuit.

Encara que amb el «pitufeo» no desapareixen tots els nuvolots judicials d'aquella etapa, aquesta peça va ser la que més va contribuir a deteriorar la imatge de Barberá i la que va acabar espentant-la fora del partit. 

D'ací la satisfacció d'un PP al qual els assumptes térbols i l'acció de la justícia va deixar orfe de referents. A aquesta estratègia es va sumar ahir amb efusió el PP nacional. El secretari general, Teodoro García Egea, mà dreta de Pablo Casado, va mantindre que l'esquerra ha de disculpar-se, mentre que l'expresident del Govern, Mariano Rajoy, va apuntar en un altre 'tuit' que ell mai va dubtar de la innocència de l'exalcaldessa de València.

Memòria selectiva

En la seua arremesa contra l'esquerra, no obstant això, els populars practiquen una memòria selectiva, ja que obvien el repudi que ells mateixos van exercir contra l'exalcaldessa. La reprovació a les Corts que va votar el grup parlamentari que llavors liderava Isabel Bonig és sabuda, com també el posterior mea culpa entonat per la cúpula regional, inclosa Catalá, que també va votar la resolució per a exigir a Barberá deixar el seu escó de senadora. 

Génova no va quedar al marge d'aquell rebuig. El mateix Rajoy va deixar caure a Barberá i va donar indicacions per a arraconar-la a la Cambra Alta i fer-la fora del grup. Sota la seua presidència, el PP la va expedientar. Però Pablo Casado, llavors jove promesa de Génova, va ser dels primers a alçar la veu contra la que era intocable en el partit. Se li va quedar curta la reprovació a les Corts i va demanar que deixara l'escó. De moment, ni PSPV ni Compromís s'arruguen. El portaveu del PSPV a València, Borja Sanjuán, i el vicealcalde de València, Sergi Campillo, sostenen que l'arxiu no invalida la investigació sobre finançament irregular.