L’exvicealcalde de València Alfonso Grau s’asseurà en el banc dels acusats pels presumptes delictes de malversació, suborn i blanqueig, presumptament comesos en les eleccions de 2007 i 2011. Uns comicis als quals el Partit Popular de València suposadament va concórrer “dopat” i finançat de manera irregular per contractistes municipals.
Uns fets pels quals el titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València, que ha investigat el cas Taula, considerava que Grau havia de ser jutjat. Decisió que ahir van ratificar els magistrats de la Secció Quarta Pedro Castellano, Pilar Mur i José Manuel Megía, en una interlocutòria en la qual aquest últim ha sigut el ponent. La Fiscalia Anticorrupció acusava Alfonso Grau de malversació i suborn en les eleccions de 2007 (en les quals el PP, amb Rita Barberá al capdavant, va aconseguir el seu sostre electoral) i de suborn i blanqueig en les eleccions de 2011.
Els magistrats de la Secció Quarta consideren que la interlocutòria de procediment abreujat que assenyala la banqueta a Grau és “totalment ajustada a dret, raó per la qual el recurs no pot prosperar i ha de ser desestimat”. La decisió és ferma i, en contra, no s’hi pot interposar cap recurs.
Tampoc consideren que haja de “declarar-se cap nul·litat —com reclamava Grau—, ja que no hi ha falta de motivació ni d’individualització d’accions atribuïbles al recurrent”, assenyalen els magistrats de la Secció Quarta.
I respecte als “equilibris jurídics” que la defensa de l’exvicealcalde atribuïa al jutge instructor en justificar la presumpta malversació, els magistrats de la Secció Quarta responen que “equilibris fa el recurrent quan estudia la naturalesa de la Fundació Turisme València Convention Boureau (FTVCB) i, sostenint que és una fundació de naturalesa privada i Grau el president del patronat per delegació de l’alcaldessa, el delicte de malversació és impossible”.
Diners públics a Laterne
Els magistrats també afigen, en resposta a la defensa d’Alfonso Grau, que en el seu recurs “no explica com, tot i participar Grau en les entitats Centre d’Estratègies i Desenvolupament i l’FTVCB, com a president o patró, mitjançant les quals l’ajuntament d’aquesta ciutat canalitzava anualment importants quantitats de diners a aquestes entitats amb càrrec al seu pressupost, es van traure els diners d’aquestes fundacions en favor de Laterne [la consultora de comunicació que va organitzar la campanya electoral de 2007] i amb això acudir a les necessitats del Grup Popular de l’Ajuntament de València”. Els jutges diuen que aquest és el “nucli del possible delicte, no la naturalesa de la fundació, sinó si són públics els diners que es dilapiden o es distrauen a través d’aquesta entitat”.
I afigen que, “per més que se sostinga la realitat dels treballs, el que s’investiga és si la qualitat i necessitat d’aquests justificava la quantitat que s’hi va pagar, perquè el contrari seria una manera de traure diners, públics de nou, en benefici de particulars”. Totes aquestes qüestions són les que “han d’aclarir-se en un altre escenari”, assenyalen els jutges de la Secció Quarta de l’Audiència de València, en referència al futur judici oral, “ja que aquest està esgotat”, sentencien en al·lusió a la instrucció.
