La primera victòria del curs va aterrar en el Llevant com un colp d’aire fresc i un esclat d’adrenalina que confirma que l’equip està viu en la baralla per la permanència. Malgrat la volta sencera sense guanyar, l’enfrontament contra el Mallorca va suposar un punt d’inflexió i l’impuls cap a un repte que, a simple vista, sembla difícil d’aconseguir, però que no entén d’impossibles per a un vestuari que mai ha deixat de creure-hi. Tampoc després del colp a la Ceràmica, on la corda, de tant tibar-se, va acabar trencant-se, igual que la paciència d’una afició que, fins i tot, es va presentar en els exteriors del Ciutat de València després del partit contra el Vila-real per a rebre explicacions per aquell ridícul. No obstant això, tot va fer un gir de 180 graus en un partit que, independentment del desenllaç de la temporada, ja forma part de la història llevantinista.

Orriols va ser testimoni de múltiples escenes que li donen el dret de confiar en la gesta de quedar-se en l’elit del futbol espanyol. Les dues més representatives, la manera en què els seus jugadors, tant els que van vestir-se de curt com els que van esperar la seua oportunitat en la banqueta, van celebrar els gols. La unió es va palpar en les dues pinyes que van formar. Sobretot, després del gol de Morales, ja que va llevar una pesada llosa que l’equip havia portat a l’esquena durant nou mesos. De fet, el si del vestuari va considerar que el transcendental triomf els va donar vida i que la injecció de confiança que els va donar és de grans dimensions. El Cadis proporcionarà una nova oportunitat per a continuar il·lusionant, però serà un duel que s’afrontarà, per fi, amb el cap net, atés que molts van estar, fins i tot, a punt d’esclatar mentalment. A més, en un partit que va tindre absolutament de tot i en què el caos va detonar en la segona part: un penal fallat pel rival, un gol anul·lat al Mallorca que va provocar tensió i por en les graderies i, com a colofó, un gol a la contra i sobre la botzina que va provocar el deliri de la marea blaugrana. Un conjunt d’adversitats en les quals el Llevant es va fer fort.

No obstant això, una de les millors notícies del triomf contra el Mallorca va ser la connexió que es va viure entre l’equip i la graderia. L’afició llevantinista, després de tants revessos, va veure recompensada la seua fidelitat amb una victòria. L’aura del Ciutat de València és inalterable, però d’una vegada per sempre va tindre efecte després d’haver rugit contra Osasuna i València sense premi. Li va allargar la mà als seus i els va assegurar que no estaran sols durant l’escalada al cim de la Primera, amb càntics per a transmetre al seu equip que l’objectiu es pot aconseguir.

Després de 27 partits i 273 dies sense veure la llum al final del túnel, el Llevant agafa impuls per a afrontar, a més, un calendari que li fa l’ullet amb símptomes d’esperança. El següent obstacle, també a casa, serà un Cadis que arribarà a l’enfrontament, a falta del seu duel a casa contra l’Espanyol, després de caure davant de l’Osasuna i registrar l’estadística de set partits sense guanyar en LaLiga Santander. Després, es desplaçarà a Getafe per a afrontar la que serà una batalla de poder a poder en un Coliseum Alfonso Pérez que porta bons records a la parròquia granota, ja que, en 2018, va suposar un altre punt d’inflexió històric. Un duel directe en tota regla. No en va, el Llevant vol assaborir el triomf, gaudir-lo i presumir d’una victòria vital, però recuperant autoestima per a creure en la salvació.