Fran Pardo era encara menor d’edat quan van començar a arribar-li amenaces de mort i insults homòfobs per Twitter. Era un degoteig continu, però com no volia preocupar els seus pares va esperar als 18 per a denunciar-ho. Va ser en 2015. Aquest dimecres, quasi set anys després de la denúncia, diverses persones d’ideologia ultradretana s’asseuran en la banqueta com a presumptes autors d’aquests missatges i acusats (entre altres coses) d’un delicte d’odi contra aquest activista LGTBI.
Durant tot aquest temps, Fran Pardo va arribar a tindre por d’eixir al carrer. “El pitjor va ser quan va començar a amenaçar-me de mort gent de València amb comptes anònims. Ells sabien qui era jo, però jo no sabia qui eren ells. I si un dia complien les seues amenaces?”, rememora. Hui ja no li arriben tants missatges d’odi, entre altres coses perquè ja no és tan actiu en les xarxes socials.
El cas de Fran és paradigmàtic de les conseqüències de l’odi que es gesta en les xarxes socials, emparats en l’anonimat i la falsa sensació d’impunitat que tenen els agressors. Però ell només va denunciar les amenaces i va seleccionar vint missatges que va identificar com a més greus. N’hi hagué moltíssims més, insults, burles, difusió d’imatges, fins i tot van arribar a incloure’l en grups de WhatsApp per a amenaçar de matar-lo i després traure’l del grup.
La realitat és que, segons la Federació Estatal LGTBI (Felgtbi), el 24 % de les agressions per LGTBI-fòbia es produeix ja per les xarxes socials. I, segons un estudi publicat recentment per Lambda, que va radiografiar durant 2021 l’odi contra el col·lectiu en les xarxes, el 85 % d’aquests atacs es registren en Twitter i contra persones anònimes, els agressors solen ser homes i les víctimes generalment també homes homosexuals. Malgrat tot, des de Lambda expliquen que són conscients que hi ha un grau alt de violència també contra el col·lectiu trans, que, de moment, és complicat de detectar.
Quant a la mena d’odi, hi destaquen els insults homòfobs (55 %), les burles (25 %), la informació falsa (18 %), les amenaces (1,8 %) i la difusió d’informació privada (0,2 %). Com recorda Lambda, “els mecanismes de denúncia que ofereix la plataforma no són efectius”; el més normal és que aquest missatge es mantinga públic tot i la denúncia, la qual cosa alimenta la “sensació d’impunitat” dels agressors.
Com actuar-hi
La realitat és que l’odi per xarxes té conseqüències, per a començar, psicològiques, segons expliquen des de Lambda. Per això, com explica Fran Pardo, “cal animar a tothom a denunciar aquesta classe de situacions, encara que coste”. Susana Gisbert, fiscal delegada de Delictes d’Odi, insisteix en aquest punt: “Que vinguen directament a Fiscalia a denunciar, perquè ací estem especialitzats en aquesta mena d’assumptes”, explica.
Malgrat això, Gisbert explica que encara hi ha dificultats a l’hora d’atallar aquests delictes informàtics. La primera és la identificació: “És possible rastrejar una adreça IP per a saber des de quina xarxa està connectada la persona, però la realitat és que per a crear un compte de xarxes socials només et demanen un correu electrònic, qualsevol pot fer-ho, i això, a l’hora de reclamar responsabilitats, complica la nostra tasca”, explica.
Les principals categories d’LGTBI-fòbia en xarxes són els insults (55 %), les burles (25 %) i la informació falsa (18 %), a més d’amenaces (1,8 %) i la difusió d’informació privada (0,2 %)
La fiscal de Delictes d’Odi recorda que “escriure una cosa en xarxes socials és igual a nivell legal que dir-ho en la barra d’un bar. El que es diu es diu, siga al carrer o darrere d’una pantalla”. A més, malgrat els esculls de la justícia a l’hora de tractar amb les grans tecnològiques, Gisbert explica que sí que hi ha un canal prioritari entre tots dos per a aconseguir esborrar publicacions que potencialment inciten a l’odi, perquè, almenys, aquest contingut tòxic no continue produint mal mentre es delibera. “Els temps de la justícia no tenen res a veure amb els de les xarxes socials i hi ha alguns continguts que no haurien d’estar publicats tant de temps a l’espera que isca una sentència”, diu Gisbert.
Encara que s’estan fent avanços, Gisbert assegura que “falta formació i visibilització molt clara en delictes d’odi, com en el seu moment ens va passar en la violència de gènere, des de l’any 2004”. La fiscal assenyala que “moltes persones diuen coses darrere de la pantalla de l’ordinador que no dirien en persona” i anima, en cas de veure un contingut en xarxes socials que incite a l’odi contra un col·lectiu, a denunciar.
Les “polítiques relatives a les conductes d’incitació a l’odi” en Twitter
Segons la Política relativa a les conductes d’incitació a l’odi de Twitter, aquests missatges es recopilen, s’analitzen i es prenen mesures sobre aquests. La mateixa xarxa social expressa que “el nostre compromís és combatre l’abús motivat per l’odi, el prejudici o la intolerància, en particular l’abús l’objectiu del qual és silenciar les veus dels qui han sigut històricament marginats. Per aquesta raó, prohibim el comportament abusiu dirigit cap a les persones amb base en les categories protegides”.
“El pitjor va ser quan va començar a amenaçar-me de mort gent de València amb comptes anònims. Ells sabien qui era jo, però jo no sabia qui eren ells. I si un dia complien les seues amenaces?”, diu Fran Pardo
La realitat, tal com explica Lambda, “és que es llancen missatges d’odi sense cap mena de repercussió, missatges que mai arriben a ser eliminats i comptes que segueixen oberts després d’haver escrit aquesta classe de contingut”. En la pràctica, les polítiques de control de Twitter per a aquests comentaris són ineficients.
A més, com indica Gisbert, la col·laboració amb la justícia tampoc és la millor, ja que “moltes tenen la seua seu als EUA, amb una legislació que considera llibertat d’expressió quasi qualsevol cosa, de manera que (llevat que s’estiga produint un delicte en concret) no et donen quasi informació”, sentencia.
