En aquest temps d’incertesa, els cicles són un alleujament, un refugi. Ara ha començat el cicle del blat. Els agricultors del projecte Blat de la Marina, impulsat per l’Associació Sociocultural del Riurau, estan sembrant el cereal. El projecte, que recupera paisatge, camps erms i història (la vall del Montgó va ser el gran graner d’Alacant i prova d’aquella activitat cerealística són les ruïnes dels molins de la plana de Xàbia, de Jesús Pobre o de Gata de Gorgos), va a més. Sense pressa, això sí. Enguany, aquests llauradors cultivaran 98 fanecades (81.536 metres quadrats).

El ritual de sembrar el blat a Jesús Pobre

“I tenim més bancals aparaulats per si necessitem augmentar la producció”, va avançar ahir Vicent Mahiques. “Sí, és unes fanecades més que l’any passat. Ara que disposem de segadora pròpia, el projecte cobra, sens dubte, una altra dimensió. Hi ha propietaris que també han sembrat blat pel seu compte i després nosaltres li’l segarem”, va indicar Carles Hostalet.

El ritual de sembrar el blat a Jesús Pobre

El blat de la Marina està arrelat en la tradició i, al mateix temps, tira del carro de l’agricultura ecològica i sostenible. Aquests agricultors (tots es guanyen la vida en altres oficis, però saben que el futur està en el territori) han convertit la sembra en un ritual. Ahir van cultivar un camp de Jesús Pobre com antany, amb l’aladre tirat per l’haca (el robust cavall perxeró imprescindible en les tasques agrícoles). Primer van obrir solcs en el que serà un jardí botànic del blat, on van sembrar 21 varietats del terrer. “Les llavors ens les han aportades l’Institut Nacional d’Investigació Agrària i Víctor García, artífex de la Fundació Triticatum i un dels grans experts en blats antics”, va explicar Juanra Conca.

Aquest projecte suma aliats. En la sembra tradicional van participar quatre destacats integrants de la penya Amics del Cavall de Gata. Jaime Cardona, Antonio Leida, José Castillo i Luis Signes hi van arribar amb els seus carros i els seus cavalls de color falb i anomenats Rubio, Lucero, Estell i Baio.

Després calia reposar forces. El cuiner Pep Romany, del restaurant Pont Sec de Dénia, va portar un estupend assortiment de coques. Són les primeres que elabora amb blat de la Marina i, en concret, amb la varietat amorós colorat. La massa és un deliri. Romany té en carta paella de gra de blat assolacambres i olleta de blat de la varietat fartó.

Una de les singularitats del blat de la Marina és que recupera grans autòctons. Ahir, a més dels “gastronòmics” assolacambres i fartó, es van sembrar les varietats per a farina amorós blanc i amorós colorat.

El cereal germina a Jesús Pobre i enriqueix el paisatge i la naturalesa (atrau, per exemple, ocells que estan en perill de desaparéixer a la Marina). També adoba l’esperança d’un futur més sostenible i senzill. El que s’ha dit: el cicle del blat és un refugi.