Mentre que en la resta d’Espanya, la sisena onada de coronavirus ja està remetent, a la Comunitat Valenciana els contagis no han deixat de pujar, precisament en la setmana en què els experts havien previst que s’arribaria al pic de la corba. Amb els 118.000 positius nous registrats aquests últims set dies, la incidència mitjana acumulada ha pujat fins als 3.576 casos per 100.000 habitants, encara que, en això de la presència del coronavirus, com en altres aspectes de la vida, l’alegria va per barris.
I és que hi ha almenys onze departaments de salut —dels 24 en què es divideix la Comunitat Valenciana— que estan per damunt, fins i tot molt per damunt, d’aquesta taxa mitjana de contagiats. Són les àrees sanitàries en les quals el coronavirus està circulant de manera descontrolada, amb la Plana, Alcoi, Vinaròs i Gandia al capdavant; a La Fe, Sagunt o Torrevieja, la incidència del SARS-CoV-2 continua disparant totes les alarmes, però molt per davall dels nivells, extrems i mai vistos, de les zones més afectades en aquests moments.
Així ho revelen les dades que ofereix la Conselleria de Sanitat dues vegades per setmana. Segons l’última actualització, en l’àrea castellonenca de la Plana (que té l’hospital de Vila-real com a referència) és on ara mateix més persones s’estan contagiant: hi ha 5.740 contagis per cada 100.000 habitants a 14 dies, o, cosa que és el mateix, que en les dues últimes setmanes, les de rècord absolut d’aquesta pandèmia, han donat positiu quasi 6 de cada 100 habitants.
La Plana lidera aquest rànquing de les zones més arraconades pel coronavirus, encara que la segueixen de prop les àrees d’Alcoi, Vinaròs, Gandia, Castelló i la de l’Hospital General d’Alacant. Totes superen la incidència de 4.300 casos a 14 dies. Amb aquestes xifres de rècord mai vistes, els hospitals no estan tenint la pressió de fa un any gràcies a la generalització de la vacuna, encara que sí que s’han hagut de posar en marxa els plans de contingència i obrir sales noves i anul·lar operacions no urgents per a no sobrecarregar les ucis, sobretot en els hospitals més menuts.
Com s’ha mogut el virus
L’anàlisi de l’evolució de les corbes d’incidència dibuixa el mapa de per on s’ha mogut el coronavirus de manera més intensa des de principis de desembre, quan va començar a créixer. L’àrea de salut de Gandia va ser una de les primeres que, molt prompte, va començar a despuntar en pressió de contagis, fins i tot abans del pont de la Immaculada, que va marcar el principi de la sisena onada.
En aquells dies, quasi totes les àrees tenien unes incidències molt semblants, excepte Gandia i la Marina Baixa (amb l’hospital de la Vila Joiosa com a referència). De fet, en aquells primers compassos, aquest últim hospital va ser dels primers que va manifestar problemes d’ocupació.
Durant les festes nadalenques, la circulació del virus va anar pujant d’una manera bastant semblant a tota la C. Valenciana, llevat de l’àrea d’Elx-Crevillent, que va aconseguir mantindre’s un poc al marge d’això. La setmana de Nadal, precisament, es van començar a veure les primeres diferències: Alcoi va començar a despuntar i a dibuixar una corba de pujada molt més pronunciada que aquesta setmana; no obstant això, va entrar en un altiplà i, poc després, el 5 de gener, va seguir-la Gandia. A la Plana, la pressió del virus va començar a ser especialment greu —i a diferenciar-se de la resta de departaments— a partir del 5 de gener. Si aleshores tenia 1.936 casos per 100.000 habitants a 14 dies, l’escalada ha sigut en vertical fins al 20 de gener, fins a convertir-se en el departament amb una tensió més alta.
Amb tot, igual que a Alcoi, el virus sembla que ja no s’està reproduint al mateix ritme i el mateix passa en la majoria de zones . En algunes, de fet, la incidència ha començat a caure. Es veu ja a Gandia, Elda, Sant Joan d’Alacant, València-H. General, Orihuela, Manises, València-Doctor Peset, La Fe, la Ribera i Sagunt.
