Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els últims cafés d'Avelina

Es traspassa per jubilació la mítica cafeteria situada als peus de la Torre, a Torrent

Ricardo López, a la cafetera Avelina

Són les cinc de la matinada i, mentre Torrent encara dorm, Ricardo ja està molent el primer café del dia. L'olor de cafeïna impregna els narius dels més matiners. La mateixa aroma des de fa tres dècades. Però aquesta tradicional escena diària, als peus de la Torre, està arribant al seu final. Ricardo es jubila i el local, la cafeteria Avelina, es traspassa.

Van ser sos pares els que van obrir l'establiment fa més de 30 anys. “Mon pare i jo treballàvem en una farmàcia al carrer la Pau, a València, però va tancar. Va ser quan va sorgir la possibilitat d'ocupar-nos del bar del local de la Unió Musical, al carrer Bellido, sense tindre coneixements d'hostaleria, la veritat. Va ser quasi sense voler. Posteriorment, un amic va dir a mon pare si volia retirar uns mobles d'ací, va veure el local i va proposar a ma mare muntar una gelateria. I així va començar tot. De vendre medicaments a vendre gelats”, explica.

El local està situat al cor de Torrent, davant de la Casa de la Cultura, edifici que va albergar el primer ajuntament. Al baix que ara ocupa Avelina va estar prèviament l'estudi fotogràfic Cardona. “El punt crec que és el millor de Torrent. Tot passa per ací. Falles, Setmana Santa, processons, les festes patronals, està el mercat dels divendres, més algun esdeveniment…”, reconeix.

Cafeteria Avelina, al costat de la Torre

Han sigut molts anys, amb moments bons i roïns. Dels primers es queda amb els clients. “Són el millor d'aquest treball. Són gent sana, amb la qual arribes a fer amistat i, en part, fa pena anar-te'n i perdre aquest contacte diari amb la gent”, admet Ricardo. Però també hi ha hagut moments durs. “Amb la crisi de 2008 van començar els problemes. Ací ha arribat a haver-hi cinc persones treballant i hui en som dues. Quan va començar la remuntada després de la crisi immobiliària, ens va colpejar la pandèmia, que ens ha rematat una mica, sobretot per haver d'estar tancats, pagant, sense benefici, i molts han hagut de tancar”, lamenta. Aquests dos anys de convivència amb el virus han accelerat la seua decisió de jubilar-se. “Fa 48 anys que cotitze i, tot i que em penalitzaran amb el 16 % per avançar la jubilació dos anys, crec que ja és moment de descansar; estic cansat”, afirma.

Ricardo López, a la porta d'Avelina

Li agradaria que el negoci continuara tal com és. “Vaig posar el cartell fa deu dies i ja han vingut dues persones a interessar-se per la cafeteria. Crec que per a una parella pot ser prou per a viure sense problemes. Jo ara, per a mi i per al meu treballador, cobrisc les despeses”, avança. I clar, l'experiència li permet donar consells als interessats. “Només recomane que no canvien el café, ni la llet. Tinc fama de fer dels millors cafés. De fet, visc dels meus cafés”, presumeix.

La seua jubilació està prevista per a maig o juny. Després de parlar amb el redactor, Ricardo torna darrere de la barra. ‘Un café’, se sent des de la terrassa. Són els últims a “Avelina”.

Compartir el artículo

stats