Va tornar el Mag a Mestalla dotze anys després del seu últim truc de màgia en l’estadi i la ciutat que el van veure convertir-se en un dels millors futbolistes espanyols de la història. Mestalla no va esperar ni tan sols al començament del partit i, en el calfament previ al xiulet inicial, els aficionats presents a l’estadi ja a aquella hora van dedicar un sentit aplaudiment a Silva a petició del speaker de Mestalla.
El segon reconeixement, més previsible, va arribar quan el 21 es va posar el peto i va eixir a la banda de Mestalla a calfar. Aleshores, diversos aficionats es van alçar del seu seient perquè el canari fora conscient de l’afecte que conserva a la seua casa.
Dues grans ovacions que van tindre continuïtat amb la rebuda una vegada va ingressar a la gespa en el minut 73. David Silva va entrar en substitució de Rafinha Alcántara i, en el mateix moment que va posar el seu peu sobre el terreny de joc, tots els aficionats presents a Mestalla es van alçar dels seus seients i es van deixar les mans de tant aplaudir.
