La ciutat de València es prepara per a incorporar-se l'any pròxim a la llista de ciutats de baixes emissions, on ja estan Londres o Barcelona. La Comissió de Desenvolupament Urbà va aprovar ahir a instàncies de la Regidoria de Mobilitat Sostenible l'adhesió, amb l'únic vot en contra de Vox, a la Xarxa de Ciutats per una Mobilitat amb Baixes Emissions. Una adhesió que ve d'un imperatiu legal: la Llei de transició ecològica, que obliga totes les ciutats de més de 50.000 habitants a tindre en 2023 delimitades zones de baixes emissions (ZBE).
L'Ajuntament de València ja està avançant des de fa mesos en la implantació d'aquesta zona de baixes emissions, que "anirà molt més enllà" de l'àrea de prioritat residencial (APR) de Ciutat Vella i a la qual no podran accedir els vehicles més contaminants segons el sistema d'etiquetatge ambiental de la Direcció General de Trànsit. Per al control dels accessos, la Regidoria de Mobilitat Sostenible recorrerà a la instal·lació de càmeres de videovigilància, similars a les que des de principis d'any funcionen a Ciutat Vella, que permeten sancionar els conductors que entren al centre sense estar registrats i autoritzats com a residents o treballadors per l'ajuntament.
La zona de baixes emissions afectarà una zona àmplia com ocorre a Barcelona, on va des de la ronda de Dalt (via de circumval·lació) fins al front marítim. La manera de controlar que els vehicles més contaminants no hi entren serà la col·locació de càmeres, que és el sistema més utilitzat, encara que unes altres ciutats com Londres han optat pel cobrament de peatges.
L'Ajuntament de València va anunciar el setembre de l'any passat que optaria a 36 milions d'euros dels fons per a la reconstrucció Next Generation per a avançar en la descarbonització de la ciutat. Dins d'aquest programa s'inclou la implantació de la zona de baixes emissions i la col·locació d'un sistema de càmeres integral per al qual s'han sol·licitat deu milions d'euros. La implantació de la zona de baixes emissions durà associada la instal·lació de mesuradors de les emissions acústiques i contaminants.
També s'inclouen dins d'aquests 36 milions dos projectes per a la digitalització del transport públic i per a la incorporació de 20 autobusos elèctrics (projecte associat a la renovació i electrificació de les instal·lacions de l'EMT a Sant Isidre) i la construcció de quatre nous carrils-bici.
La implantació de la zona de baixes emissions busca "millorar la qualitat de l'aire a la ciutat" i opta al 90 % de finançament dels fons europeus i s'emmarca en les polítiques municipals per a "construir una ciutat més amable i sostenible". Amb aquestes mesures l'ajuntament vol potenciar el transport públic col·lectiu i la mobilitat activa en els entorns urbans i metropolitans com a alternativa al cotxe privat.
L'etiquetatge dels vehicles segons les seues emissions contaminants per part de la Direcció General de Trànsit funciona a Espanya des de l'any 2016. L'etiqueta ambiental classifica per lletres i colors els vehicles segons la normativa existent en el moment de la seua fabricació. Les etiquetes "zero" i "eco" identifiquen els vehicles elèctrics i híbrids endollables. L'adhesiu C és per als cotxes de gasolina matriculats a partir de 2006 i els dièsel matriculats a partir de 2014. L'etiqueta B és per als vehicles més antics: els de gasolina a partir del 2000 i els dièsel matriculats a partir de 2006. Els cotxes anteriors no tindran adhesiu i en ciutats com Barcelona ja no poden entrar en la zona de baixes emissions, on en 2024 tampoc podran accedir els cotxes de tipus B.
L'etiqueta ambiental també afecta les motos.
