Un any després de caure en les semifinals de la Copa del Rei de manera cruel, l’escenari en què actualment se submergeix el Llevant és incomparable a les fortes emocions que es van viure al Ciutat de València 365 dies abans. L’Athletic Club de Bilbao va ser l’equip que va tombar les il·lusions dels llevantinistes de disputar un títol per primera vegada en la seua història, però després de dotze mesos de travessia llevantinista, els sentiments s’han intercanviat els papers.
San Mamés, camp hostil a escala nacional i en el qual l’equip granota només registra una victòria des que va ascendir a l’elit del futbol espanyol en 2017, serà jutge de l’estat anímic de dos equips que, encara que els separa una distància notable en la taula, aterren al partit que tanca la vint-i-setena jornada de LaLiga Santander amb sensacions contraposades. Un Llevant a l’alça i un Athletic que es desestabilitza. No obstant això, suposarà una oportunitat d’or per a escalar a una permanència que, malgrat els nombrosos colps, deixa de ser una utopia a Orriols.
Atlètic de Madrid, Celta i Elx han estat els culpables que l’equip dirigit per Alessio Lisci recuperara la moral. Set punts de nou possibles, retallada a la frontera que marca la salvació i la percepció que res és impossible. Sobretot després que l’equip, gràcies a la seua versió més precisa, haja pogut confiar en la seua capacitat de fer front a qualsevol. Sense estridències i amb convicció. Practicant un futbol seriós, trobant el punt en la defensa i equilibrant les emocions, on la gestió dels moments que es produeixen durant els partits ha sigut un dels principals forts de l’equip granota.
