Només 375 forests valencianes comptaven el gener de 2022 amb un instrument tècnic de gestió. D'aquestes, 57 són de titularitat pública. En total 176.764 hectàrees, que representen un 14,4 % de la superfície arbòria de la Comunitat Valenciana. El Pla d'acció territorial forestal de la Comunitat Valenciana (Patfor) estableix la necessitat de disposar d'instruments de planificació i ordenació que han de preveure els escenaris de canvi climàtic, així com les seues repercussions sobre els ecosistemes i serveis ambientals que proveeixen.
Aquest tipus de documents, a més, han de prioritzar les actuacions capaces de generar ocupació local. L'Estratègia forestal europea aprovada en 2013 pretenia que per a 2020 tots els boscos de la Unió Europea es gestionaren de manera sostenible, assegurant la competitivitat del sector forestal i proporcionant beneficis socials. Una assignatura pendent a Espanya i que la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica tracta d'esmenar a través de l'Estratègia de biodiversitat 2030.
L'elaboració d'aquests documents és competència del propietari, encara que en el cas de terrenys forestals adjacents a diferents amos, aquests poden agrupar-se per a fer-ne una explotació conjunta. Això sí, totes les actuacions que es desenvolupen han de garantir la conservació i millora del sòl, evitant actuacions que n'incrementen l'erosió. Es consideren zones d'actuació prioritària les parcel·les situades en zones àrides i semiàrides, així com les d'elevada productivitat.
Augment progressiu
Vora un terç del territori forestal valencià és gestionat pel departament que dirigeix Mireia Mollà. Són 579 forests amb 429.597 hectàrees. El gruix es troba a l'interior de València, amb més de tres-centes mil hectàrees. La majoria es concentra en les catalogades com d'utilitat pública. La superfície no gestionada per la Generalitat suposa quasi 900.000 hectàrees. El 55,2 % dels boscos pertanyen a particulars, el 38,6 % són de propietat pública i el 6,2 % són de titularitat desconeguda.
L'Estratègia de biodiversitat de la Comunitat Valenciana 2030 assenyala que la superfície ocupada per pinades de pi blanc (Pinus halepensis) s'ha duplicat en els últims quaranta anys a les províncies de Castelló i Alacant. També han augmentat considerablement les masses de roures, alzines i sureres. L'escenari actual mostra un territori més forestal que el que hi havia en els seixanta i setanta. Una mica menys acusat a València per l'impacte dels devastadors incendis de la dècada dels noranta. L'abandó de cultius agrícoles i la colonització progressiva per vegetació natural expliquen l'increment del terreny forestal, que suposa ja quasi el 60 % de la superfície.
Ecosistemes més resilients
Amb més de mig milió d'hectàrees, la varietat de pi blanc és la més estesa hui dia. De fet, la Conselleria de Transició Ecològica ha començat a reduir-ne l'excés en paratges forestals que han patit incendis de manera reiterada, potenciant altres varietats, cosa que no implica, no obstant això, la substitució de cap espècie per una altra.
Així, s'està actuant per a atallar la hiperdensitat de coníferes pinàcies en punts de Chelva, Andilla i Cortes de Pallás. L'objectiu és millorar l'estat del bosc, amb ecosistemes més resilients i rics. El debat sobre els problemes que genera el pi blanc fa temps que es troba sobre la taula i no són pocs els col·lectius ambientalistes que reclamen mesures a l'Administració.
