Una tríada és un conjunt de tres elements que compten amb una especial vinculació entre si i és així com apareixen, pràcticament entrellaçats, el finançament autonòmic, la fiscalitat i la descentralització en els discursos de Ximo Puig. El president de la Generalitat va unir les tres idees per a reivindicar en el seu discurs del 25 d’Abril que els valencians no consentiran «noves derrotes».
Puig va assenyalar que tres segles després «d'una desfeta de la qual vam aconseguir alçar-nos», la de la Batalla d'Almansa commemorada ahir, des de la Generalitat defensaran «tot el que mereixem com a valencians: finançament just, descentralització eficient de l'Estat i una fiscalitat justa», tres assumptes que el Consell vol que entren en l'agenda estatal.
El finançament va ser, de fet, un dels assumptes centrals del debat polític valencià la setmana passada entre crítiques i acusacions dels diferents partits per la seua paralització i la falta d'avanços en l'àmbit nacional, espai en el qual s'ha d'aprovar. El nou model de repartiment no va estar entre els 11 possibles pactes d'estat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, i es tem que el canvi de sistema no arribe, com a mínim, fins a la pròxima legislatura.
Per una altra via van tant el foment de la descentralització com l'aprovació d'una «fiscalitat justa», encara que ambdues són, junt amb el finançament, pedres angulars del model territorial en el qual insisteix Puig de l'Espanya de les Espanyes, enfront de l'Espanya radial.
En la descentralització «eficient» de l'Estat apareixen assumptes com la desconcentració de seus d'organismes governamentals de Madrid a uns altres territoris, mentre que, per «fiscalitat justa», una de les peticions és evitar que la capital siga «una aspiradora de recursos», reclamant una harmonització d'impostos com el de successions.
A aquesta particular tríada, Puig va afegir en el seu discurs la reivindicació del «model de convivència en la diversitat» que, va dir, impera a la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, va valorar que aquest siga «sense dogmes ni renúncies, amb lleialtat als orígens i ampliant horitzons i orgullosos d'una terra, una cultura i una llarga història de huit segles junts».
La celebració del 25 d’Abril és sobre un fet del passat, no obstant això, el cap del Consell va lamentar que, malgrat que han passat tres segles, «a Europa torna la guerra i la barbàrie amb noves batalles en altres planes». En aquestes, va indicar, apareix «de nou el mateix error: cap idea justifica el sacrifici d'una vida».
Així, va assenyalar que com cada any «els valencians fem memòria per a un futur més just», va concloure el president assegurant que el poble valencià «no consentirà noves desfetes» com les viscudes aquell 25 d’Abril de 1707.
