Álex Primo, pràcticament sense esperar-ho, va debutar en l'elit del futbol espanyol a causa de les baixes d'Aitor Fernández (contagiat per coronavirus) i de Dani Cárdenas (problemes intestinals), i va ser un dels aspectes més cridaners i positius de la trobada contra l'Alavés. «M'alce al matí i he rebut la telefonada de l'entrenador de porters, que havia d'anar ràpidament a l'estadi per a eixir convocat cap a l'hotel. Una vegada allí veig que estic jo només de porter i res, a les 16.30 hores, quan baixe al berenar, Alessio m'aparta en una sala i em confirma que jugaria. És un somni que tot xiquet vol complir i estic agraït al míster, als companys , i al club, a la directiva, i a tots els que m'han ajudat», va dir als mitjans del club.
No obstant això, el seu debut en Primera Divisió, amb parada per al record inclosa, va ser un moment que va anhelar des que va xafar per primera vegada la Ciutat Esportiva de Buñol en la temporada 13-14. Nou anys han passat fins que ha xafat el Ciutat com a titular després d'un temps en què va valorar, va guanyar afecte i va créixer en tots els sentits davall dels pals. «En Benjamí de segon any el Llevant es va interessar per mi i a partir d'ací aquest és el nové any. Hi estic molt a gust, és ma casa, i la veritat que estic molt agraït al club per tota la confiança que m'ha transmés», va dir.
I ara, a guardar la porteria de la selectivitat. «A la vesprada vaig a l'institut. Estudie segon de Batxillerat. Les meues intencions són avançar en el món esportiu però seguir centrat en els estudis. Vull anar a la universitat».
