El gener de 2017 va obrir les seues portes a Sueca l'Espai Joan Fuster, la casa-museu on està depositat el fons documental, bibliogràfic i artístic de l'escriptor valencià i en la qual es fa una tasca pedagògica per a difondre el seu llegat intel·lectual i figura. Amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement -i els 30 anys de la seua mort-, el Consell ha declarat 2022 com a l'Any Joan Fuster, que durant aquests dotze mesos li retrà homenatge amb actes, publicacions i altres iniciatives.
Un d'aquests projectes és la recuperació i restauració d'obres que formen part del fons pictòric de la institució. Entre els col·lectius artístics amb els quals Joan Fuster va mantindre una estreta relació destaca Equipo Realidad, format per Joan Cardells i Jorge Ballester entre 1966-1976. Aquest col·lectiu, representants del pop crític ibèric, sobretot valencià, va plasmar l'intel·lectual en diversos retrats. Fuster també va entaular amistat amb reconeguts artistes valencians com Joaquín Michavila, Andreu Alfaro o Manolo Boix, dels qui també va incorporar obra en la seua col·lecció d'art.
Tres d'aquests retrats fets per Equipo Realidad, els quals formen part de la col·lecció artística de l'Espai Joan Fuster de Sueca, estan actualment sent restaurats per l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i).
L'obra Retrat de Joan Fuster (1966), pintada sobre un gran panell de contraxapat de fusta, «presenta greus problemes de guerxament, com a conseqüència de la seua exposició a canvis bruscos en les seues condicions d'estabilitat tèrmica i d'humitat ambiental», expliquen a Levante-EMV fonts de Cultura. L'obra Retrat de Joan Fuster amb cigarret, pintada en l'estructura d'una pancarta de tàblex, també cap a 1966, es troba coberta d'una pel·lícula densa de brutícia ambiental i també presenta problemes de deformació còncava, patida per motiu del contacte del suport amb l'aigua. La tercera d'aquestes obres, Retrat de Joan Fuster, pintada en un llenç en 1975, té problemes d'alçaments de la pel·lícula pictòrica.
«Després dels tractaments de conservació i restauració, els retrats recuperen la seua estabilitat i podran tornar a ser contemplats pel públic dins d'aquest any dedicat a l'intel·lectual valencià», asseguren els experts de l'Institut.
En 2021, l'IVCR+i també va restaurar -com va publicar aquest diari-, entre altres obres pertanyents al fons bibliogràfic de l'intel·lectual custodiades a l'Espai de Sueca, tres dibuixos que retraten Fuster: el dibuix a carbonet Retrat de Joan Fuster, que va plasmar Joaquín Michavila en 1952; el dibuix al llapis sobre paper Retrat de Joan Fuster, fet per Andreu Alfaro, i la caricatura a tinta sobre paper Retrat de Joan Fuster com a fuster, feta per Manuel Boix.
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992), advocat, poeta i assagista, va ser una de les grans figures de la intel·lectualitat valenciana i un dels assagistes europeus més destacats del segle XX. Va estar constantment relacionat amb el món institucional i acadèmic. La Universitat de València va crear la Càtedra Joan Fuster en 1993. Va obtindre nombrosos premis i reconeixements d'altres institucions cíviques i va mantindre relació i interessos culturals amb importants membres de la intel·lectualitat valenciana de l'època.
