El bust en honor a l’excatedràtic, rector de la Universitat de València i degà de la Facultat de Medicina, el doctor Rodríguez-Fornos, ha aparegut cobert de plastilina groga a la cara, satiritzat de manera que el rostre evoca Hitler.
Fernando Rodríguez-Fornos González té un carrer dedicat a València, aquesta estàtua i dona nom a un col·legi al barri de Patraix. En els seus escrits, va considerar l’oposició al règim franquista una forma de patologia mental i no va dubtar a qualificar els marxistes d’“histèrics”. José María Azkárraga, un dels coautors de la Guia de la València del primer franquisme (1939-1948), publicada per la Universitat de València i la Universitat Politècnica, forma part dels especialistes i dels col·lectius memorialistes que han reclamat que li lleven els honors a aquest metge i professor.
“La histèria i el marxisme tenen molts punts de contacte. El marxista, com l’histèric, trau avantatges de la mentida i acaba explotant-la coste el que coste”. Aquesta és una de les reflexions que va reflectir Rodríguez-Fornos en “Ensenyaments de la guerra en l’estudi de la biogènesi de l’emoció”, una conferència que va pronunciar a Madrid a l’inici del franquisme en la qual analitzava les conductes dels demòcrates republicans. Aquest doctor va formar part dels metges i psiquiatres que van servir al règim franquista. Les seues opinions van contribuir a desprestigiar els “rojos”, com qualificaven, en paraules d’Azkárraga, a tots els partidaris del bàndol republicà.
Azkárraga ho té clar: “Rodríguez-Fornos va manipular la ciència en favor del règim i no mereix les distincions. No crec que siga un personatge exemplar per a la societat que tenim o que volem”, ha afirmat.
