Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribunals

El Suprem avala la presó permanent revisable pels assassinats de menors amb traïdoria

El Codi Penal establia uns límits de 25, de 30 o de 40 anys de presó, segons la gravetat de les penes, encara que reconeixia el compliment successiu de penes en cas d'acumulació | Els magistrats han acordat per majoria de 12 vots davant de 4 ratificar la jurisprudència de la Sala Segona

Façana del Tribunal Suprem. EP

La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) ha resolt aquest dimarts que és possible condemnar a la pena de presó permanent revisable en els casos de menors les morts dels quals s'hagen produït amb traïdoria, cosa que en confirma la jurisprudència, segons ha informat l'alt tribunal.

El ple s'ha pronunciat en relació amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) de revocar la presó permanent revisable als dos condemnats -el padrastre com a autor material i la mare per omissió- per la mort del xiquet de 2 anys Aarón, estrangulat a Elx el setembre de 2018.

Els magistrats han acordat per majoria de 12 vots davant de 4 -els de Leopoldo Puente, Antonio del Moral, Andrés Martínez Arrieta i Andrés Palomo- ratificar la jurisprudència de la Sala Segona que fa compatible la presó permanent revisable amb la mort traïdorenca d'un xiquet.

Amb aquesta sentència, ponència de la magistrada Susana Polo, el Suprem ha estimat el recurs interposat per l'acusació particular en aquest cas, al qual s'havia adherit la Fiscalia, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de València.

La qüestió que es dirimia era si és possible aplicar la presó permanent revisable a qui assassina un menor quan la pena per aquesta mena de crims ja preveu la traïdoria, per a determinar si amb això es podria vulnerar el principi 'non bis in idem', que prohibeix que una persona puga ser sancionada dues vegades pels mateixos fets.

La pena màxima 

Cal recordar que la presó permanent revisable és la màxima pena privativa de llibertat que hi ha en el Codi Penal espanyol. Va ser aprovada en el Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015, com a part de la Llei de seguretat ciutadana, amb els únics vots a favor del Partit Popular. Com el seu nom indica, és una pena de presó, en principi per temps indefinit, subjecta a revisions que poden servir perquè el reu recupere la llibertat.

Fins a la seua entrada en vigor, el Codi Penal establia uns límits de 25, de 30 o de 40 anys de presó, segons la gravetat de les penes (article 76), encara que reconeixia el compliment successiu de penes en cas d'acumulació.

La presó permanent revisable només pot imposar-se per assassinats en els quals concórrega una específica circumstància agreujant. La llista de supòsits és tancada i inclou els casos en els quals la víctima és menor de 16 anys o quan es tracte d'una persona especialment vulnerable.

El debat de ple de la Sala Penal del Suprem tindrà lloc després que el passat octubre el Tribunal Constitucional avalara per majoria la presó permanent revisable per entendre que constitueix una pena proporcionada que no vulnera els principis de reeducació i reinserció recollits en la Constitució. L'òrgan de garanties va rebutjar -amb els vots particulars de tres magistrats- el recurs d'inconstitucionalitat impulsat pel PSOE contra la mesura que va ser aprovada en 2015 durant el govern de Mariano Rajoy.

Compartir el artículo

stats