Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els raigs originen un de cada tres grans focs en una dècada

El territori valencià és molt propens a aquestes situacions de risc, amb l’interior de Castelló amb els registres màxims de tota la Península

Panorámica del Parc Natural Hoces del Cabriel, reserva de la biosfera Fernando Bustamante

El 25 % dels incendis que s’han produït les últimes dècades a la Comunitat Valenciana han estat desencadenats per llamps, amb una xifra superior al 30 % entre 2014 i 2019. El territori valencià és molt propens a aquesta situació de risc, amb una elevada freqüència respecte a tots els que es registren a la península Ibèrica. Hi ha, a més, punts del nord de Castelló on es localitzen els màxims absoluts. Encara que la proporció és inferior als que causa la mà humana, el seu impacte sol ser major quant a la grandària, atesa la potencial llunyania i inaccessibilitat del punt d’inici.

Un estudi del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), elaborat per a la Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat Valenciana, assenyala que la major part de l’aparell elèctric es produeix en el període estival i se sol donar en circumstàncies topogràfiques amb dificultat per al desplegament dels operatius d’extinció. La concentració de descàrregues pròximes en el temps i en l’espai fa augmentar clarament la possibilitat del conat.

Emergència climàtica

L’objectiu de la investigació era explorar un índex normalitzat que permeta informar sobre la probabilitat que es produïsca un desastre natural. Un interés justificat per l’escenari d’emergència climàtica que ja afecta la zona mediterrània, amb un increment d’episodis extrems i d’inestabilitat atmosfèrica. Els investigadors del CEAM incideixen en el descens de les precipitacions i l’augment de la temperatura, “que podria estar estimulant l’ocurrència de tempestes seques amb un potencial augment de l’efecte dels llamps com a iniciadors d’incendis”.

Així, l’última part del treball del CEAM aprofundeix en el desenvolupament d’un model predictiu que permeta anticipar que un rellamp acabe desencadenant una ignició. I recorden la incertesa del procés pel període de latència entre la caiguda i el foc, perquè alguns llamps  sovint es queden “adormits” en l’arbre. L’objectiu és identificar, en el mínim temps possible, la solució més eficient.

La base de dades de la Comunitat Valenciana cobreix el període 2002-2019 però només a partir de 2009 es registren coordenades geogràfiques de les descàrregues. Els registres històrics sistemàticament documentats es remunten a 1968, amb una disminució del percentatge de causa desconeguda en gran manera en favor dels iniciats per tempestes. 

El nombre de focs per raigs s’ha mantingut amb variacions al llarg dels anys. Destaquen 1968, 1971, 1972 i 1977, amb menys de deu incendis enfront dels 191 en 2005 i 151 durant 2014. Dels 31 anys inclosos en la sèrie estadística, en 17 el percentatge supera el 25 % del total, deu d’aquests amb posterioritat a 2000. En 2014, 2015 i 2018, els focs per descàrrega elèctrica representen més del 30 %.

Durant el mes de juny, amb dades encara per confirmar, s’han produït fins a una quarantena d’incendis provocats per tempestes seques. L’abandó de cultius i de pràctiques tradicionals d’aprofitament forestal, així com la falta de ramaderia extensiva, han convertit les muntanyes en un polvorí carregat de combustible. Cada any, a més, la massa forestal s’incrementa.

Compartir el artículo

stats