La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha informat en una entrevista a l’agència EFE que la reforma de finançament autonòmic es farà una vegada revalidats els resultats autonòmics de 2023, encara que la proposta es traslladarà a les comunitats autònomes després de l’estiu. Si es manté el calendari anunciat per la ministra, la caducada Llei de finançament autonòmic haurà d’esperar un any més per a ser modificada. Un retard que allunyaria l’anhelada reforma del model de finançament que reclamen especialment les comunitats autònomes més infrafinançades.
En aquest sentit, la Comunitat Valenciana i Andalusia, encapçalen la reivindicació de la creació d’un fons transitori amb el qual compensar les desigualtats que genera el sistema actual. Per als dos territoris aquesta seria la solució més oportuna fins a l’aprovació d’un model de finançament autonòmic que pose fi a la injusta situació.
No obstant això, Montero ha posat distància amb aquesta possibilitat al·legant que “primer s’han de posar d’acord les autonomies governades pel Partit Popular”, una situació que la ministra veu cada vegada més llunyana donada la proximitat de les eleccions autonòmiques, que considera que dificulta el consens. La realitat és que dins del principal partit de l’oposició no hi ha unanimitat d’opinions respecte a quins criteris han de prevaldre en la futura Llei de finançament autonòmic.
Les reaccions a l’anunci de la ministra d’Hisenda no s’han fet esperar a la Comunitat Valenciana. El conseller d’Hisenda, Arcadi España, ha qualificat de positiu l’anunci de la ministra María Jesús Montero de contestar les al·legacions presentades per les comunitats autònomes, que va ser una de les demandes de la Generalitat en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera el mes de juliol passat.
Per la seua banda, Carlos Mazón, president del PPCV, ha expressat els seus recels davant de l’anunci de la ministra: “em costa tindre bona fe. És difícil opinar sobre una proposta que no existeix”. El líder de l’oposició ha matisat que li “costa tindre bona fe” perquè “la màxima responsabilitat l’hauria de tindre qui és el màxim responsable i qui hauria de posar damunt de la taula una proposta que no ha fet”, per la qual cosa “és difícil opinar sobre una proposta que no existeix”.
