Compromís ha presentat al·legacions contra el conveni i la modificació puntual del pla general (PGOU) de 1982 en la zona de la Fustera (Patmore). Aquest projecte preveu la construcció en un tram verge del litoral de Benissa d’un hotel de tres plantes i de nou viles de luxe.
La portaveu municipal de Compromís, M. Carmen Ronda, ha presentat les al·legacions dins del tràmit d’informació pública d’aquest projecte que es desenvoluparia al Tossal de l’Asprar de la Fustera. Subratlla que la zona té un alt valor natural i que, malgrat això, està declarada urbana en l’obsolet PGOU de 1982 de Benissa.
Les al·legacions insisteixen que el pla general està superat i que respon a una dinàmica desenvolupista que s’avé malament amb els temps actuals de sostenibilitat i protecció d’espais naturals. Precisen que aquesta dinàmica es va reconduir en 1998 amb el Pla especial de protecció i desenvolupament de la franja litoral de Benissa que permetia recuperar com a sòl públic terrenys de la primera línia. Exemples d’aquesta recuperació són la Casa dels 100 Vents i el passeig ecològic litoral.
No obstant això, ara tornen les tensions especulatives en el litoral. Compromís adverteix que un dels tossals que configuren el paisatge litoral de Benissa, el de l’Asprar de la Fustera, “lluny de preservar-se”, s’urbanitzarà. “El govern municipal del PP i Isidoro Mollá preveu edificar-lo intensament en el seu cim amb un hotel de tres plantes d’altura i nou grans habitatges de luxe”.
Per això, la portaveu municipal valencianista ha formalitzat les al·legacions i remarca que aquest projecte és “incompatible” amb les directrius del Servei d’Avaluació Ambiental i Estratègica de la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana. “Obliga a preservar tot el vessant del tossal de Patmore que dona a la mar (és on se situarien els 9 habitatges de luxe) per a protegir l’hàbitat d’espècies protegides per la Unió Europea”.
“És necessari fer l’estudi de paisatge que determina la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental de la Generalitat de la Generalitat i obrir un procés de participació ciutadana tal com exigeix la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana. L’ordenació del territori és pública, transparent i participativa i ja no es pot executar entre quatre persones tancades en un despatx”, ha assenyalat M. Carmen Ronda.
