Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

García Montero i la plenitud del dol

"La poesia no és un alleujament", va assegurar el poeta granadí a la Sala Russafa durant la presentació del seu nou poemari 'Un año y tres meses'

El poeta i director de l'Institut Cevantes, Luis García Montero, a la Sala Russafa de València, aquest dimarts. Miguel Angel Montesinos

A les 22.30 hores d'aquest dimarts, Luis García Montero acabava de signar els últims llibres a la Sala Russafa de València sense perdre una mirada melancòlica, sobre el somriure fràgil com la ceràmica, que sorgeix a punt de complir-se un any sense la seua esposa, la també escriptora Almudena Grandes: "La poesia no és un alleujament perquè és una meditació de la conducció humana. El lector que habita la poesia fa el poema seu i aquesta lectura és la que dona sentit literari a l'escriptura", va explicar durant una xarrada amb el també poeta i col·laborador de Levante-EMV Carlos Marzal, que va definir el nou poemari com "una elegia que ens porta a estimar la vida malgrat que mai ens haguera agradat llegir-la per la pèrdua de la nostra amiga".

Des de les 18.30 hores, una hora abans de l'acte, hi va haver gent formant una cua que va arribar fins al carrer Sueca, a 200 metres de la porta del local. Unes dues-centes persones van tindre el privilegi d'escoltar el mà a mà entre García Montero i Marzal i emocionar-se al final amb la lectura de diversos poemes com ara Lectores, La Resistencia, No me salen las palabras, La muerte es sueño i Un año y tres meses, els versos que donen nom al llibre. Dues-centes persones no hi van poder entrar, però algunes d'elles van esperar fins que s'acabara el recital perquè els signara alguns títols seus i fins i tot el nou d'Almudena Grandes, Todo esto pasará.

Perquè la seua manera de parlar era descarnada, pura, perquè ens parlava de la vida que hi ha darrere de la mort, sota el ressò despietat de la seua inoblidable Almudena. El seu nou poemari Un año y tres meses arriba al fons essencial del sentit de la vida a través de la portentosa recreació de la realitat. Una ferida incurable com la mort confereix a l'escriptura de García Montero una seducció i una eficàcia certament admirables. "La poesia em permet buscar respostes. Hi he acudit en un moment d'absoluta pèrdua de l'existència del sentit de la vida", va manifestar d'entrada.

En aquest sentit, també va declarar que escriure no li augmenta el dolor per la mort perquè l'absència d'Almudena Grandes és diària: "La mort és un animal domèstic, un animal de companyia com Negrín, el gat que tenia amb la meua dona i les nostres filles, i la note en el sofà, en la nevera i, fins i tot, en l'espill del bany".

García Montero va assegurar que Un año y tres meses és el poemari que tanca el cercle obert per Completamente viernes, l'exemplar que ell mateix va depositar en el nínxol on va ser enterrada l'escriptora al Cementeri Civil de Madrid i que, d'ací a uns anys, editarà de manera conjunta: "L'escriptura és una alegria; no entenc els autors que diuen que pateixen escrivint. Aquest llibre, malgrat la mort d'Almudena, m'ha donat més consol que patiment".

La seua lectura atribueix al poeta granadí, Premi Nacional de Poesia (1994), Premi de la Crítica (2003), director de l'Institut Cervantes i catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Granada, una melancolia que transvasa de la seua vida a l'obra editada per Tusquets. Es filtra una espècie de desencantament, d'enyorança per uns altres temps, d'altres espais perduts com "aquell Madrid d'Almudena", l'assumpte literari de les seues novel·les. Perquè García Montero ha trobat en la poesia la senda més directa cap a la plenitud del duel per a recuperar una identitat en vies d'extinció.

Compartir el artículo

stats