Rússia adverteix del risc d'un conflicte nuclear amb Occident

El ministre d'Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha elevat el to aquest dijous en dir obertament que hui dia "el risc d'escalar a una guerra nuclear és enorme". En una roda de premsa a Moscou, el cap de la diplomàcia del Govern de Vladímir Putin ha remarcat que la seguretat d'Europa ha de refer-se de dalt a baix i ha culpat Occident pel fet que institucions com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) no estiguen funcionant com deurien.

Lavrov ha recordat que Putin i el president dels EUA, Joe Biden, van signar el juny de 2021 una declaració que subratllava que no hi pot haver vencedors en una guerra nuclear, document que més tard cinc potències nuclears van subscriure.

"Occident està fent exactament allò contra el que es va crear l'OSCE: està cavant línies divisòries", ha assegurat el diplomàtic. "La decisió (de restablir relacions) correspon a Occident, que ha estat destruint sistemàticament tot el que es va establir com els principis per al funcionament d'una organització paneuropea única anomenada OSCE durant totes aquestes llargues dècades", ha dit Lavrov.

A més, el veterà diplomàtic rus ha tornat a marcar distàncies amb Occident. "Les velles relacions entre Rússia i Occident no tornaran a ser com abans", ha assegurat en la roda de premsa de seguretat europea a Moscou. Durant la trobada amb la premsa, el diplomàtic ha assenyalat als Estats Units i la Unió Europea com a culpables del conflicte amb Ucraïna per no tindre força de voluntat per a previndre'l. "Estàvem llestos per a anar més enllà i dir que no sols no s'ha de desencadenar una guerra nuclear, sinó que qualsevol guerra entre potències nuclears també és inacceptable. Fins i tot si algú decideix iniciar-la per mitjans convencionals, el risc d'escalar a una guerra nuclear és enorme", ha apuntat Lavrov sobre el conflicte actual amb Ucraïna.

L'ofensiva russa

També ha culpat l'OTAN de rebutjar les propostes de garanties de seguretat que Moscou li va traslladar el desembre del passat 2021, i que haurien portat al desplegament de tropes russes a Ucraïna. Aquestes demanaven que l'Aliança Atlàntica no acceptara més països exsoviètics en la seua organització, que no hi haguera bases estatunidenques en territori postsoviètic i limitar mútuament el desplegament d'armes. En la mateixa roda de premsa també ha defensat les accions del seu exèrcit davant un periodista que li ha preguntat pels bombardejos a Ucraïna, incloent-hi el territori que Rússia es va annexionar –sense reconeixement de la comunitat internacional– al setembre i que per tant considera propi.

"A Stalingrad també bombardejàvem els nazis", ha sentenciat. Hi va afegir que la infraestructura energètica bombardejada per les forces armades russes "proporciona potencial de combat a les forces armades d'Ucraïna, als batallons nacionalistes, i d'aquesta depén el lliurament d'una gran quantitat d'armes que Occident cedeix a Ucraïna per a matar russos".

Suscríbete para seguir leyendo