La bretxa digital en les llars més pobres dificulta les gestions administratives

Una de cada cinc llars pobres no pot accedir a internet cada dia. Tampoc poden la meitat de les cases els membres de les quals tenen estudis inferiors. I un de cada dos valencians empobrits tenen poques o cap habilitat digital. 

Mentre l'administració digitalitza els tràmits i les ajudes socials, les famílies vulnerables, que són precisament les que més necessiten aquestes prestacions, continuen tenint problemes per a manejar Internet. Aquesta és una de les noves bretxes socials que s'obrin des de la pandèmia. Un exemple són els reportatges publicats recentment en Levante-EMV sobre la negativa de la Seguretat Social a atendre en finestreta. 

Són dades de l'última enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre equipament de productes TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) en els habitatges. Reflecteixen amb dades que les famílies més vulnerables ho tenen també més complicat per a digitalitzar-se, un fet que no fa més que posar-los una altra càrrega que els impedeix eixir d'aquesta situació.

La Seguretat Social nega l'atenció presencial que exigeix a la banca

En concret, pràcticament totes les famílies amb ingressos de més de 1.600 euros accedeixen a Internet una o diverses vegades al dia, però les que cobren menys d'aquesta quantitat comencen a tindre problemes. En les llars on entren menys de 900 euros, només el 79 % accedeix a Internet cada dia. I si creuem la variable amb la falta d'estudis secundaris, ix que només una de cada dues llars entren en Internet amb aquesta freqüència. 

La bretxa digital és molt important perquè és el que en els estudis es coneix com un «multiplicador» de l'exclusió. Per exemple, el teu nivell d'estudis multiplica les possibilitats d'acabar en la pobresa, el gènere, la classe social de naixement, o l'ètnia són multiplicadors. Ara s'hi ha afegit un nou, la bretxa digital. En resum, no tindre mitjans o competències digitals et dona moltes més paperetes per a continuar sent pobra. 

L'informe Foessa, publicat per Cáritas, és possiblement la radiografia de la pobresa més completa que es publica a Espanya, i ja adverteix, en la seua publicació de 2022, que la bretxa digital és "un nou element generador d'exclusió social".

La bretxa digital és un factor que multiplica l'exclusió per a les famílies, per això té tanta importància en els informes de les entitats

Aquesta bretxa afecta de diverses maneres a una de cada tres llars empobrides a la Comunitat Valenciana, i duplica la seua incidència –en dues de cada tres– en les llars en pobresa severa. Foessa posa el focus especialment en aquest tema perquè és un factor multiplicador de l'exclusió social. No tindre un bon accés a Internet, o no tindre els coneixements necessaris per a manejar-lo, multiplica les paperetes perquè una família continue sent pobra, o perquè ho siga més. 

La falta de atención al público de la Seguridad Social obliga a pagar un gestor para conseguir prestaciones gratuitas

La pandèmia és la causa principal per la qual s'està obrint aquesta bretxa social, ja que molts tràmits que es van digitalitzar en el seu moment s'han quedat així a dia de hui, de manera que deixen arrere moltes persones vulnerables, sense els coneixements per a accedir a aquests. 

Un exemple és l'Ingrés Mínim Vital, un tràmit que requereix aportar molta documentació i que pot ser molt dificultós per a llars sense recursos; entitats com Cáritas o la Xarxa Europea de Lluita Contra la Pobresa (EAPN, per les seues sigles en anglés) porten temps denunciant aquesta realitat, ja que la majoria de famílies necessiten assistència d'una ONG per a tramitar aquesta ajuda en línia.

Sobren línies, falten coneixements

És evident que la implantació de línies d'Internet en les llars ha crescut exponencialment en els últims anys. A hores d'ara pràcticament hi ha accés en totes les cases. El problema ara està en el tipus d'accés, en quin dispositiu, i en l'alfabetització digital de les famílies.

No és el mateix tindre Internet d'alta velocitat amb un ordinador de sobretaula que un telèfon mòbil en males condicions i dades que arriben de manera lenta. Tindre els coneixements necessaris per a manejar-se "pot marcar la diferència en la societat actual", explica l'informe. Foessa assegura que més de la meitat de la població en exclusió pateix la bretxa digital. 

La clau, segons remarca l'informe, no és la falta de mitjans, ja que la majoria de llars ja disposen d'algun dispositiu amb accés a Internet. Es tracta de com són aquests mitjans, si hi ha connexió il·limitada a Internet i si a casa hi ha alguna persona amb habilitats informàtiques bàsiques. 

La razón por la que no te atienden en ventanilla en la Seguridad Social

Un exemple és l'estadística de l'INE de l'any 2021, que llançava que una de cada quatre llars pobres no disposa d'ordinadors de cap tipus, mentre que en la població general la taxa és del 15,4 %. L'autonomia amb la taxa més alta és Galícia amb un 38 % de llars pobres sense ordinador, i Aragó, la més baixa, amb un 14 %. 

És molt destacable l'apartat d'habilitats digitals entre la població, un fet clau per a escapar de la bretxa digital. Segons l'INE, un de cada quatre valencians té poques o cap habilitat digital. Si mirem la dada en les llars pobres, el percentatge puja al 45 %. És a dir, quasi la meitat dels valencians empobrits no té habilitats digitals. 

Encara que el percentatge de llars sense accés a Internet és molt baix, continua sent el doble (6 %) en les llars pobres que en les cases de famílies que sí que disposen de recursos (3 %). La taxa és similar si mirem les llars que tenen connexió de banda ampla (és a dir, una Internet de qualitat). Les llars que només disposen d'Internet en un telèfon mòbil són, en bona mesura, pobres (17 %), i no cases amb recursos (11 %). 

L'estudi de l'INE fins i tot explora les "habilitats d'informació de la població", és a dir, la capacitat de copiar i apegar textos, moure o guardar arxius i trobar les dades desitjades, unes habilitats fonamentals en la gestió d'ajudes socials. Una de cada deu llars empobrides a la Comunitat Valenciana es considera "sense habilitats d'informació".

Suscríbete para seguir leyendo