Mollà va signar un pla per a accelerar les renovables el dia anterior a la seua destitució

El dimarts 25 d'octubre un comunicat de premsa de la Generalitat va anunciar la destitució de Mireia Mollà com a consellera d'Agricultura i Transició Ecològica. La decisió va sorprendre no sols els mitjans de comunicació, també ho va fer a la llavors titular autonòmica, que va ser informada de la seua destitució un parell d'hores abans per mitjà d'una telefonada. Un dia abans, quan la possibilitat d'un cessament no era ni tan sols un rumor, Mollà i el seu equip havien acabat de perfilar un pla amb dues mesures per a accelerar la implantació de les renovables, nucli central de la polèmica. 

Segons ha sabut aquest periòdic, la Conselleria de Transició Ecològica tenia ja elaborades dues propostes amb les quals donar un impuls a la instal·lació de renovables, especialment a l'energia fotovoltaica. Els projectes estaven ja redactats i amb el vistiplau de la llavors consellera per a ser incorporats pels grups parlamentaris, via esmenes, a la Llei d'acompanyament. Les mesures anaven dirigides a dos àmbits diferents i, segons expliquen fonts de l'equip que formava part d'aquest àrea, estaven alineades amb les reivindicacions de Compromís. 

Una d'aquestes estava centrada en l'impuls de l'autoconsum a partir d'accelerar la implantació de plaques en les teulades, mesura en la qual la coalició valencianista basa el seu model energètic. En aquest sentit, segons l'esborrany elaborat per Transició Ecològica, proposava la modificació de l'article 14 (que parla de les fotovoltaiques en sostres) del Decret llei 14/2020 del Consell que preveia accelerar la instal·lació de renovables. Va ser la primera norma de l'Executiu autonòmic amb la qual va intentar agilitzar aquests tràmits. 

En concret, la proposta incorporava un nou apartat per a habilitar la instal·lació de panells solars en les teulades dels nuclis urbans i sobretot, per a sortejar la "protecció del patrimoni cultural" que limita aquestes estructures. Així, aquesta norma reclamava al departament responsable de patrimoni que elaborara "abans del 31 de març de 2023 una guia de criteris estètics i tècnics" per a instal·lar aquestes plaques i que, en cas d'incomplir el termini donat "prevaldrà el dret a accedir a l'autoconsum".

Aquesta mesura s'assembla al nou reglament que treballa la Comissió Europea i al qual falta que els Estats membres donen el seu vistiplau (un fet que podria provocar el canvi de la redacció d'aquest). En aquest text, s'assenyala que si no hi ha una resposta per part de les administracions en un mes quan se sol·liciten tràmits per a instal·lar plantes de menys de 50 kW (xicotetes), es considerarà concedida l'autorització, una mesura centrada per a l'autoconsum en nucli urbà on es requereix un permís municipal. 

L'altra acció estava centrada en accelerar els parcs de generació fotovoltaica (les de menys de 50 MW de competència autonòmica). Aquests són els que impliquen més tensions dins del Consell entre els diferents corrents, especialment de Compromís. No obstant això, segons expliquen fonts coneixedores de la proposta, l'objectiu era aconseguir impulsar els projectes que comptaren amb un segell de qualitat i dins d'uns paràmetres que reduïren al màxim el seu impacte ambiental i augmentaren el seu benefici social. "Era donar suport a un model d'expansió responsable", assenyalen.

En aquest sentit, es tractava de prevaldre les propostes que comptaren amb "criteris d'excel·lència en l'àmbit ambiental, un impacte local positiu i que destaquen en els desenvolupaments estàndard". Per a això, la conselleria es guardava la potestat de fixar com a "projecte de prioritat energètica" (un terme que apareix a partir del macrodecret de renovables d'abril) els plantejaments que compliren una sèrie de condicions. Aquest projecte de prioritat energètica permet una tramitació d'urgència, habilita la compatibilitat territorial i urbanística i dona l'exempció al màxim del 3 % d'ús de sòl no urbanitzable per a renovables. 

En el pla elaborat per Mollà i el seu equip, entre els quals estaven els dimitits Paula Tuzón i Alfons Puncel i el destituït Pedro Fresco, s'estableix una sèrie de puntuacions en determinats criteris "d'excel·lència" que farien més sostenible el projecte, com establir el projecte en una zona de baix impacte ambiental, que cedisca part de la producció elèctrica als regants o que els veïns del municipi participen en la propietat del projecte. Així, si se superava una puntuació (50 de 120 en fotovoltaics i 40 de 100 en eòlics), Transició Ecològica donaria la qualificació de "projecte energètic prioritari". 

L'objectiu de la conselleria era, segons s'exposa en el projecte legal, "obrir la possibilitat que els mateixos promotors facen una manifestació d'interés perquè els seus projectes siguen proposats com a possibles projectes de prioritat energètica per raons d'emergència climàtica", és a dir, fer-ho atractiu a les empreses que volgueren posar en marxa una instal·lació de renovables perquè fora el més sostenible possible sabent que s'acceleraria la seua tramitació en ser incorporada com a "projecte de prioritat energètica". No obstant això, les tensions internes de Compromís van acabar amb la destitució de Mollà, la posterior eixida del seu equip i la paralització del pla.

Suscríbete para seguir leyendo