Una tala indiscriminada arrasa un vessant del Portitxol de Xàbia

El negoci urbanístic no té límit a Xàbia. Les promotores exhibeixen un olfacte molt fi per a trobar «trossos» preuats de sòl en els quals construir xalets de luxe. Una de les zones més cobejades és el litoral del Portitxol. En la zona està ja en marxa un nou projecte urbanístic.

Una firma immobiliària ha col·locat un cartell en el qual ofereix quatre parcel·les de 1.070 metres quadrats. Les parcel·les han «sorgit» del que fins ara havia sigut un bosc frondós. En aquest vessant del Portitxol, on hi havia pins d'una alçària important i abundaven els ullastres, llentiscles i margallons, ara hi ha pedres remogudes i estelles.

L'empresa ha dut a terme una tala indiscriminada. Ho ha arrasat tot. Només han sobreviscut alguns pins que estan junt als carrers Truita i Rascassa, pels quals s'ix de la cala de la Barraca i per on s'accedeix a l'espectacular mirador de la Falzia.

La tala indiscriminada ha enfadat els veïns. Els ha sorprés que de la nit al dia s'haja arrasat tota la vegetació del vessant. Lamenten que ni tan sols s'haja conservat alguns dels pins de major alçària o espècies de valor botànic important com els llentiscles i els margallons. Les màquines han entrat en aquest terreny, que és urbà, amb l'objectiu de buidar-lo completament. No han deixat ni un arbust.

Aquests terrenys coronen un vessant del Portitxol que està esguitat de xalets. És freqüent que d'un dia per a un altre s'arranquen pins. Els xalets i les parcel·les es revaloritzen si no hi ha res que tape l'horitzó.

La normativa a Xàbia, respecte a salvar la vegetació d'un sòl urbà, és extremadament laxa. Es pot talar tot. A Teulada-Moraira s'obliga a plantar dos arbres per cada arbre que es tale. A Xàbia, una vegada s'inspecciona el xalet acabat, la promotora o els propietaris han d'haver sembrat un arbre per cada 50 metres quadrats del jardí.

Mentre que aquest terreny del Portitxol és urbà (es va aprovar un pla parcial fa molts d'anys), la part nord d'aquesta costa sí que està protegida. Més de 100.000 metres quadrats s'han salvat de la voràgine urbanística. Van pertànyer a un pioner de l'ecologisme, Guillermo Pons, qui va veure que tenien un valor natural i paisatgístic enorme i es va negar a urbanitzar-los. En 1999, l'ajuntament va iniciar els tràmits per a blindar aquests terrenys.

Suscríbete para seguir leyendo