Disputa comercial

La Unió Europea obri un nou front contra la Xina en l'Organització Mundial del Comerç

La Comissió Europea reclama àrbitres per a resoldre el conflicte comercial amb Lituània i les restriccions contra les patents tecnològiques europees

Contenidors al port de Shanghai.

Contenidors al port de Shanghai. / Reuters

Silvia Martinez

La Unió Europea obri un nou front contra la Xina en l'Organització Mundial del Comerç (OMC). El diàleg entaulat amb el gegant asiàtic en els últims mesos no ha donat fruits i la Comissió Europea ha optat per sol·licitar formalment a l'OMC la creació de dos panells arbitrals per a dirimir dos conflictes latents des de fa mesos: la legalitat de les restriccions comercials que Pequín imposa des de fa mesos a Lituània, per les relacions del país bàltic amb Taiwan, i la protecció de patents europees tecnològiques clau. 

"Aleshores vam optar per solucionar aquestes dues importants diferències sistèmiques mitjançant un procés de consulta i hem invertit molt de temps en això, però sense èxit. No ens queda més remei que sol·licitar la creació d'aquests grups especials de l'OMC”, ha explicat el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Domvrovskis, en un comunicat. Brussel·les reconeix que la Xina és un important soci comercial de la UE, que aporta molts beneficis econòmics per a les dues parts. Però la paciència europea ha arribat al límit. "Els bons socis es tracten amb respecte i han de respectar el principi d'igualtat de condicions. Així que, és el nostre deure defensar els nostres drets quan la Xina viola les normes del comerç mundial o sotmet un Estat membre de la UE a coerció econòmica, perquè això afecta el nostre mercat interior", ha afegit.

La Comissió Europea denuncia que les "restriccions discriminatòries" de Pequín contra Lituània afecten el comerç i les cadenes de subministrament dins de la UE i influeixen en el funcionament del mercat interior de la UE, ja que obliguen a dur a terme ajustos del mercat. Per això, considera que l'eliminació d'aquestes mesures implica un interés econòmic i estratègic per a la UE, que xifra en un 80 % la reducció dels intercanvis comercials des de Lituània des que el gegant asiàtic començara a aplicar restriccions el desembre de 2021. Des de llavors, les autoritats xineses apliquen mesures discriminatòries i coercitives contra les exportacions procedents de Lituània i contra les exportacions de productes de la UE amb components lituans. 

Entre aquestes, la denegació per part de les autoritats duaneres xineses de les importacions procedents de Lituània, les restriccions a les importacions que afecten empreses multinacionals que utilitzen components lituans, i la reducció de les exportacions xineses a Lituània. A més, la Xina va imposar de sobte la prohibició total de les importacions d'alcohol, carn de boví, productes lactis, troncs i torba procedents de Lituània, utilitzant, per a aquesta finalitat, arguments fitosanitaris. "Quan es van demanar explicacions addicionals, la Xina no va poder justificar aquestes prohibicions", critica Brussel·les, sobre un conflicte que té el seu origen en l'obertura d'una delegació diplomàtica lituana a Taiwan, un territori la sobirania del qual reclama Pequín.

Patents tecnològiques

El segon focus del conflicte es refereix a les patents tecnològiques. Des d'agost de 2020, els tribunals xinesos han adoptat decisions que impedeixen a les empreses amb patents d'alta tecnologia recórrer als tribunals de fora de la Xina per a protegir les seues patents en tecnologies clau com el 5G. Una política que "limita indegudament" la capacitat de les empreses europees de defensar els seus drets. "Aquesta mesura xinesa priva de facto a les empreses europees d'alta tecnologia la possibilitat d'exercir i fer complir els seus drets de patents a la UE o en qualsevol altre tribunal fora de la Xina", denuncia la Comissió, que insisteix que són els tribunals europeus els que han de decidir sobre qüestions relatives a patents de la UE i no els de la Xina. 

Violar el mandat judicial dels tribunals xinesos pot portar a multes de fins a 130.000 euros al dia. La UE considera que aquesta mesura és contrària a l'Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) de l'OMC i que amb els "manaments judicials antiprocés", la Xina imposa de manera unilateral normes que redunden en benefici de les seues empreses i en detriment del sistema multilateral. La sol·licitud europea es debatrà ara en la pròxima reunió del 20 de desembre. La Xina pot oposar-se a la creació d'un grup especial una sola vegada. Si ho fa, la UE renovarà la seua sol·licitud i el grup especial s'establirà en la reunió següent, el 30 de gener de 2023. 

Suscríbete para seguir leyendo