Les persones amb estudis superiors estan més sanes i felices que la resta

Estudiar ens fa feliços. Les persones amb una carrera universitària estan molt més contentes amb la seua vida que les que només tenen educació primària. I és més, els graduats estan més sans físicament i emocionalment que les persones que tenen pocs estudis. 

Són algunes de les conclusions de la monografia "Dels estudis a les competències: condicionants i resultats del capital humà a Espanya", de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), que explica, a més, que la classe social i el nivell educatiu dels progenitors són un factor determinant per al futur educatiu i laboral dels fills. En altres paraules, l'ascensor social són els pares. 

La monografia afirma que el nivell d'estudis i les competències adquirides són importants també per a les oportunitats laborals de les persones, i fins i tot per als comportaments cívics i la participació social. No obstant això, l'estudi destaca que "les oportunitats educatives a Espanya són desiguals", de fet ho són molt més que en altres països de la UE i estan afectades sobretot pel nivell d'estudis dels progenitors, la situació econòmica de la família i el tipus d'ocupació.

Això es deu a la baixa inversió en educació que encara hi ha a Espanya, que destina tan sols un 4,1 % del PIB, només per davant de Croàcia, Hongria, Lituània, Luxemburg, Grècia i Romania. L'estudi està elaborat per un equip multidisciplinari d'economistes i psicòlegs dirigit pels investigadors de l'IVIE José María Peiró i Lorenzo Serrano, i té en compte no sols la formació no reglada, sinó tot un ventall de competències adquirides.

Avalua tant alumnes al voltant dels 15 anys com les competències de la població adulta (per mitjà del Programa Internacional d'Avaluació de Competències d'Adults, PIACC, per les seues xifres en anglés). Com més alt és el nivell d'estudis, més competències s'aconsegueixen.

L'ascensor social són els pares

Hi ha diversos factors que influeixen en la possibilitat d'aconseguir un nivell educatiu. L'estudi destaca, com un dels primers, la situació econòmica familiar durant l'adolescència, el nivell d'estudis dels progenitors i la seua situació laboral. 

En les mateixes circumstàncies, els menors amb una situació econòmica molt dolenta en sa casa tenen un 20 % menys de possibilitats d'aconseguir estudis superiors (FP superior i universitaris). A més, les persones, la mare de les quals té un nivell alt d'estudis, també eleven 20 punts percentuals la capacitat de completar estudis. Els efectes del nivell d'estudis del pare són igualment rellevants.

La relació amb el mercat laboral dels pares també influeix en l'educació dels fills, més enllà de la capacitat financera o la condició de la llar. Els fills de pares que treballen tenen una probabilitat de 10 punts més de completar estudis superiors que la resta. També influeix el tipus d'ocupació, els pares altament qualificats (directors i gerents, tècnics i professionals, científics i intel·lectuals i tècnics i professionals de suport) tenen 21,5 punts més de probabilitat d'aconseguir estudis superiors.

Grandària del municipi i germans

Però hi ha més factors que determinen la formació aconseguida, en concret influeixen la grandària del municipi de residència i el nombre de germans menors. De fet, la grandària de la localitat influeix molt en el nivell d'estudis completats fins al punt de no superar els estudis bàsics. 

L'efecte s'aprecia molt en els municipis de més de 10.000 habitants, on la probabilitat de completar estudis superiors és quasi 9 punts més que en els xicotets. Pel que fa al nombre de germans menors d'edat, està també associat a una menor probabilitat de completar estudis superiors (fins a 2,5 punts percentuals menys de probabilitat per cada germà menor).

Suscríbete para seguir leyendo