Injecció als municipis més xicotets per a un major blindatge contra el foc

Els deu milions del Fons de Prevenció d’Incendis permetran la creació de tallafocs, la recuperació de cultius o podes selectives

Injecció als municipis més xicotets per a un major blindatge contra el foc

Injecció als municipis més xicotets per a un major blindatge contra el foc / M.mínguez calabuig. valència

Minerva Mínguez

Minerva Mínguez

Més tallafocs i depòsits d’aigua, o recuperació de cultius abandonats per a fomentar el mosaic agrícola forestal. A aquestes finalitats podran destinar els municipis valencians amb grans masses arbòries, especialment els més xicotets situats en zones afectades per l’abandó rural, els diners que arribaran del Fons Estratègic Municipal de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal. Una injecció extra per a la gestió de les muntanyes després d’un any infaust, amb més de 30.000 hectàrees calcinades a l’estiu a Betxí i la Vall d’Ebo.

Els Serrans, amb 728.879 euros; l’Alt Palància, amb 708.431 euros; l’Alt Millars, amb 670.049, o els Ports, amb 644.020, són les comarques que rebran un pessic més gran d’aquest nou mecanisme. Creat el divendres passat pel Consell, part amb deu milions d’euros en 2023, que es duplicarà en 2024 i 2025, amb vint milions cadascun. El requisit fonamental és tindre aprovat el Pla local de prevenció d’incendis forestals, una eina que reclama des de fa anys als ajuntaments la Fiscalia General de Medi Ambient i Urbanisme.

Si en 2010 només 61 municipis l’havien elaborada, la pressió del fiscal Antonio Vercher i les ajudes de la Conselleria d’Agricultura i Transició Ecològica n’han elevat la xifra a 423. De les 542 entitats locals de la Comunitat Valenciana, només 27 estan exemptes de disposar d’aquesta planificació. Segons les dades del departament que dirigeix Isaura Navarro, a final de desembre 63 estaven en tramitació, amb 30 que continuen sense iniciar el procediment al qual obliga la llei.

La ràtio de població

Per al repartiment, des de Conselleria s’ha ponderat la ràtio de població en relació amb la superfície de massa forestal. Així s’ha pogut realitzar l’estimació a la qual ha tingut accés Levante-EMV, en què ha prevalgut el factor despoblació i l’existència d’espais naturals protegits. Les subvencions podran destinar-se al manteniment i la introducció d’infraestructures verdes, com ara els tallafocs o la instal·lació de basses d’aigua on fer apilament els sistemes d’extinció. Però també permetrà la recuperació de cultius abandonats i frenar la generació de megaincendis, una cosa que va poder comprovar-se en els focs de Venta del Moro, on vinyes i fruiteres van exercir de barrera.

La conservació de manteniment de pistes forestals o les podes selectives de vegetació són algunes intervencions previstes en el fons. La Generalitat tracta d’atendre així algunes de les principals i recurrents demandes de les zones rurals. De fet, l’Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana i la Plataforma Forestal Valenciana fa anys que reivindiquen la necessitat d’una gestió racional de la muntanya.

Dels vivers del Centre d’Investigació i Experimentació Forestal de la Generalitat Valenciana han eixit aquests dies milers de plantes per a regenerar les zones calcinades a Andilla l’any 2012.

Suscríbete para seguir leyendo