Mor el poeta, professor i assagista Vicent Salvador

L’autor de poemaris com ‘Calabruix’ i ‘Mercat de la sal’ era professor emèrit de l’UJI i expert en l’obra de Fuster i Estellés

CONFERENCIA ANY ESTELLÉS, PER VICENT SALVADOR. XÀTIVA, 24/10/2013

CONFERENCIA ANY ESTELLÉS, PER VICENT SALVADOR. XÀTIVA, 24/10/2013 / AGUSTÍ PERALES IBORRA

Voro Contreras

Voro Contreras

L’escriptor, professor i filòleg valencià Vicent Salvador ha mort hui als 72 anys després d’una llarga malaltia. Nascut a Paterna en 1952, catedràtic de Filologia Catalana i professor emèrit de la Universitat Jaume I de Castelló i especialista en l’obra de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés (dirigia, amb Josep Murgades, l’obra completa revisada del poeta de Burjassot), Salvador és autor de Calabruix, guanyador del Premi Ausiàs March de Poesia en 1984, i de Mercat de la sal, Premi Estellés en 1992. Anteriorment, havia guanyat el Premi Ciutat de València-Jordi de Sant Jordi per Ritual de cendra, escrit en 1981.

En l’àmbit de l’assaig literari, Salvador destaca per obres com El gest poètic: cap a una teoria del poema, amb el qual va obtindre el Premi Valencià d’Assaig en 1984, i Figures i esbossos, un dels estudis més complets sobre literatura valenciana contemporània amb el qual l’escriptor paterner va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en 2013. També ha escrit assajos i estudis crítics sobre Josep M. Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Carmelina Sánchez-Cutillas i Manuel Garcia Grau.

Abans d’ocupar la càtedra a l’UJI, Salvador havia sigut professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on va ser director durant tres anys. Posteriorment va ser professor de la Universitat de València i la d’Alacant.

Vicepresident del PEN

Al llarg de la seua vida, Salvador va ocupar diversos càrrecs de representació i de gestió cultural, com ara director adjunt de la revista L’Espill (1988-1991), director del Servei de Publicacions de la Universitat de València (1986-1994), subdirector de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2003-2007), codirector de la col·lecció interuniversitària Aldea Global (1998-2011), membre del Patronat de la Biblioteca Nacional d’Espanya (2005-2008) i vicepresident del PEN Català.

CULTURA///Homenaje a Vicent Andres Estelles. Partcipan su hija Carmina, y los profesores Vicent Salvador y Ferran Carbó.. Ferran Carbo. Antonio Ariño Carmina Andrés. Vicent Salvador

CULTURA///Homenatge a Vicent Andrés Estellés. Hi participen la seua filla Carmina i els professors Vicent Salvador i Ferran Carbó. / FERNANDO BUSTAMANTE

Testimoni de l’atemptat a Fuster

Vicent Salvador va ser una de les dues persones —l’altra era el també escriptor Jaume Pérez Montaner— que estaven amb Joan Fuster quan l’autor de Nosaltres, els valencians va patir un atemptat a la seua casa de Sueca. En la matinada de l’11 de setembre de 1981, dues bombes van esclatar davant del número 10 del carrer Sant Josep de la ciutat de la Ribera. En aquell moment, cap a les 5.30 hores, Fuster mantenia una tertúlia a la seua casa amb Vicent Salvador i Pérez Montaner.

En escoltar la primera de les detonacions, els tres van eixir de casa per a comprovar el que havia ocorregut. També van eixir diversos veïns del carrer, un dels quals va avisar Pérez Montaner que en la finestra de l’esquerra hi havia un cilindre de metall que fumejava. Llavors, tots van córrer a amagar-se i, segons després, el segon artefacte va esclatar i va provocar important desperfectes tant a la casa de Fuster com en el bar de davant i en els cotxes estacionats al carrer.

Els autors de l’atemptat —que mai van ser identificats— havien planejat l’atac de manera que l’explosió del primer artefacte atraguera Fuster al carrer i que, en aquell moment, es fera explotar la segona bomba, molt més potent. Els terroristes havien utilitzat dinamita goma-2, llavors un material d’ús comú en l’exèrcit i en obres d’enginyeria.

Joan Fuster, tras el atentadoque sufrió en su casa en septiembre de 1981. Ana torralba

Joan Fuster, després de l’atemptat que va patir a la seua casa el setembre de 1981 / Ana Torralba

Suscríbete para seguir leyendo