Els trànsfugues de Cs bloquegen la reforma de la llei electoral

En l’Edat Mitjana, els mapes es tallaven a la meitat de l’Atlàntic. Més que per un efecte cartogràfic, el motiu era la vertadera creença de l’època que, a la meitat de l’oceà, hi havia la fi d’una Terra plana, amb un penya-segat cap a l’abisme i bèsties que impedirien qualsevol continuïtat. Aquest abisme simbòlic està, per a la possibilitat d’una reforma electoral, en els sis diputats del grup de no adscrits de les Corts.

El canvi de posició de Ciutadans, amb refundació formal en tot l’Estat i elecció d’una nova síndica al parlament autonòmic, respecte a la reforma de la llei electoral ha despertat algunes il·lusions en el Botànic de poder dur a terme una modificació que està plantejant des de la seua arribada al poder en 2015. Garantir primàries, llistes cremallera o mesures d’estalvi són algunes de les reclamacions habituals, entre les quals en destaca una: abaixar la barrera electoral del 5 al 3 %.

Aquesta és una reivindicació que quasi es podria qualificar d’històrica per a partits com el Bloc o Esquerra Unida, que s’han topat, al llarg de l’autogovern valencià, amb el mur del 5 % dels vots per a obtindre representació. Ara, canviar-la li interessa a Ciutadans, partit amb mals auguris demoscòpics i al qual un descens d’aquest llistó el podria ajudar en el seu objectiu de remuntada. “Encara hi ha temps”, va dir ahir la seua síndica, Mamen Peris, que es va obrir a explorar aquest canvi i al fet que s’obrira una “taula seriosa de treball”.

No obstant això, els números segueixen sense eixir. Per a tirar avant una reforma de la llei electoral, encara que siga només el punt d’abaixar el llistó per a tindre representació a les Corts, es necessiten dos terços de la cambra. Això són 66 diputats. El Botànic va obtindre 52 escons en les eleccions de 2019, amb la qual cosa en necessitaria 14 més. Ciutadans va aconseguir-ne 18. Assumpte arreglat? No tan ràpid. Perquè, hui, el grup parlamentari que dirigeix Peris no té 18 integrants, sinó 13, després que cinc diputats se’n passaren als no adscrits. És a dir: en faltaria un.

El vot decisiu, en cas que la proposta arribara a debatre’s en el ple, estaria en els sis diputats no adscrits. Cinc van eixir de Ciutadans després de l’adeu de Toni Cantó el març de 2021, mentre que la sisena és una ex de Vox. El seu suport a aquesta rebaixa electoral podria donar un impuls als taronja per a continuar una legislatura més al parlament valencià. No obstant això, les possibilitats que prospere són nul·les, perquè ja han expressat que no hi votaran a favor.

“No beneficia els valencians en res, només serveix per a provocar que partits extremistes o localistes entren a les Corts per a lligar les mans al Consell i fer ingovernable la Comunitat Valenciana”, indica Jesús Salmerón, un dels “capitostos” d’aquest grup de parlamentaris. Salmerón serà, de fet, candidat del PP per Gátova al maig. Sense el vot de cap dels sis diputats no adscrits és pràcticament impossible que tire avant, amb Vox i el PP en contra de la reforma. L’abisme de la barrera electoral està en els escons del fons.

Suscríbete para seguir leyendo