La capital no parla en valencià

El Gabinet de Normalització Lingüística (GNL) de l'Ajuntament de València ha decidit prendre mesures urgents a partir d'una enquesta de la Generalitat sobre la situació del valencià a la capital. Les dades, encara que no són estrictament de la ciutat, ja que inclouen l'àrea metropolitana, «són preocupants i evidencien el desequilibri estructural que hi ha entre el castellà i el valencià en l'ús social», ha lamentat la regidora de Gestió de Recursos i responsable de Normalització Lingüística, Lluïsa Notario.

Segons l'estudi fet pel GNL a partir de l'enquesta de l'Administració autonòmica, el castellà ocupa -depenent dels àmbits- entre un 64 i un 82 % de l'ús, mentre que el valencià se situa entre el 4 i el 12 % (els usos bilingües estan entre l'11 i 24 %). 

La regidora Lluïsa Notario ha manifestat que aquest «no és un panorama ni desitjable ni digne per a la llengua pròpia, perquè aquesta desigualtat lingüística repercuteix en els índexs de convivència i benestar social». 

Per això, ha assenyalat que l'Administració local, que és la més pròxima a tota la ciutadania, «nadiua o migrant, valencianoparlant o castellanoparlant, té la responsabilitat de millorar la vida i el benestar de les persones en tots els àmbits, i també respecte a la igualtat i a la sostenibilitat lingüística, especialment pel que fa a la promoció de la llengua pròpia del nostre territori, el valencià».

La regidora ha anunciat que l'Ajuntament de València farà un estudi sociolingüístic per a conéixer la situació del valencià a la nostra ciutat. «Posarem en marxa un pla per a garantir la igualtat lingüística del valencià», ha explicat en el marc de la reunió anual de tècnics i tècniques dels serveis lingüístics valencians de l'Administració local, que ha tingut lloc al Museu de la Ciutat i que enguany s'ha centrat justament en l'anàlisi de les dades de les enquestes sobre coneixements i ús del valencià, fetes per la Generalitat.

Ha millorat respecte a 2015

Quant a la competència lingüística, les dades de l'estudi indiquen que aquesta ha millorat respecte a 2015: ha augmentat el coneixement de valencià, però encara hi ha treball a fer per a corregir una situació de bilingüisme passiu en el qual les habilitats receptives (entendre i llegir) van per davant de les productives (parlar i escriure). 

4 de 10 no saben escriure'l

De fet, 8 de cada 10 l'entenen, però només 5 de cada 10 el saben parlar, i 6 de cada 10 el saben llegir, però 4 de cada 10 el saben escriure.

Quant a les perspectives de futur, una tercera part de la societat valenciana creu que el valencià s'usa poc o gens actualment. A València i àrea metropolitana, només un 8,9 % creu que el valencià s'hauria d'usar menys, xifra que demostra, en paraules de la regidora, «l'escassa oposició a implementar polítiques públiques d'igualtat lingüística». 

Veient les dades d'ús, aquestes polítiques, hi afig Lluïsa Notario, «són més necessàries que mai», ja que les administracions públiques «tenim l'obligació legal i la responsabilitat social de promoure la llengua pròpia en pro d'una societat més igualitària lingüísticament».

Finalment, la regidora ha animat a continuar treballant per la promoció del valencià, i ha llançat un missatge d'optimisme: «el futur del valencià no està escrit, depén de nosaltres adoptar i encertar les propostes i les mesures necessàries per a continuar avançant en el nivell de coneixements i redreçar la situació», ha conclòs.

Suscríbete para seguir leyendo