Els veïns se'n van dels barris cèntrics i dels universitaris

Benicalap i Rascanya seran els districtes amb major creixement de població en 15 anys

Persones de distintes generacions en una plaça de València. f.b.

Persones de distintes generacions en una plaça de València. f.b. / HORTENSIA GARCÍA.

Benicalap i Rascanya seran els districtes amb major creixement de població en els pròxims 15 anys, guanyant més d'un 2 % d'habitants (3.192 residents en el primer cas i 2.962 en el segon). Aquesta és la projecció de l'estudi sociodemogràfic fet per l'Ajuntament de València que acompanya el Pla especial del Cabanyal i que avança com serà la València de 2035. Mentre els districtes de Benicalap, Ciutat Fallera, Rascanya, Orriols i Torrefiel guanyaran població, els districtes d'Eixample, Extramurs, Pla del Real i Poblats Marítims en perdran. El cost dels habitatges i l'encariment dels lloguers estarien darrere de la fugida de veïns d'aquests barris, on també descendeix el nombre de migracions, és a dir, de població que es muda als barris del centre, l’Eixample i Poblats Marítims. 

El major descens de canvis de domicili el registraran els barris del centre (Carme, Seu, Pilar, Mercat i Sant Francesc). L'estudi sociodemogràfic preveu un descens continuat d'altes de domiciliacions en aquests barris, malgrat les mesures previstes en el nou Pla de Ciutat Vella per a frenar la proliferació d'apartaments turístics i la gentrificació. Si en 2020 hi va haver 167 baixes, en 2024 se n'esperen 170. També evolucionaran cap a un barri menys residencial els districtes de Camins al Grau i Algirós, cada vegada més influenciats, com Benimaclet, pels pisos d'estudiants que copen l'oferta atesa la proximitat als campus universitaris.

A Benimaclet hi haurà 76 baixes de veïns domiciliats al barri en 2034

L'estudi sociodemogràfic anuncia que la València de 2035 tindrà 809.000 habitants, un 1 % més que en 2020, data de referència de l'estudi, que se centra especialment en l'evolució de la població en edat escolar a fi de servir de base per a la planificació de dotacions educatives, guarderies, col·legis i instituts. En aquest sentit, anuncia l'informe que la població de 0 a 2 anys creixerà percentualment un 2,4 %, passant de 17.612 a 18.036, mentre que la població de 3 a 11 anys registrarà un notable descens, del 17,5 %, passant de 64.618 a 53.339. També hi haurà en 2035 un 16 % menys de població de 12 a 18 anys, que passarà dels 54.857 de 2020 als 46.090.

L'estudi ha tingut en compte la influència de la pandèmia del coronavirus a la ciutat, que va provocar un cert èxode cap a barris de la perifèria i poblacions de l'àrea metropolitana amb habitatges més amplis per a alleujar l'obligat confinament. Benimàmet, que no ha parat de guanyar població des de 2020, amb els majors percentatges de creixement, superiors al 4 %, en 2035 comptarà amb 16.587 residents.

L'estudi de població fet per l'Ajuntament de València evidencia la influència dels cicles econòmics en la qüestió demogràfica. El cicle expansiu de 2001 a 2008 va comportar un important creixement a la ciutat a causa de la immigració. Per contra, la crisi de 2008 de 2018 va tindre un efecte negatiu en el total de poblacions, amb un descens continuat fins a arribar a un mínim en 2015. Des de llavors, s'ha registrat un procés suau de recuperació que ha incrementat els totals poblacionals i, sobretot, els fenòmens demogràfics que tindrà la crisi associada a la COVID-19, l'efecte de la qual s'ha inclòs en l'informe, encara que, apunten els autors de les projeccions, «caldrà reavaluar». Les estimacions tindran un major grau d'incertesa en els àmbits territorials amb menys població, com és el cas de les pedanies, on el marge d'error estadístic pot ser major.

Suscríbete para seguir leyendo