La meitat de les empreses manca de protocol contra l’assetjament sexual, malgrat ser obligatori

Més de la meitat de les empreses amb un pla d’igualtat manquen d’un protocol específic en cas d’assetjament sexual, malgrat estar obligades per llei a això. Així ho constata un informe elaborat per la consultora i ETT Adecco, en el qual analitza 300 plans d’igualtat actualment registrats i en vigor a Espanya. Els plans d’igualtat són una documentació obligatòria per a tota empresa de 50 treballadors en plantilla o més, que ha d’incorporar una sèrie d’actuacions, com ara una auditoria salarial —per a saber si els homes cobren de mitjana més que les dones i quant— i un pla de prevenció i protocol d’actuació contra l’assetjament sexual.

Adecco ha analitzat 300 plans d’igualtat i la meitat manquen d’un protocol d’aquesta classe. A aquesta absència se sumarien totes les empreses que tenen l’obligació de tindre un pla d’igualtat però manquen d’aquest, que són la majoria. Segons les dades que ha facilitat el Ministeri de Treball, el març passat, quan va entrar en vigor plenament la normativa, només una de cada tres empreses té registrat un pla d’igualtat.

Si una companyia de 50 treballadors o més manca d’aquest requisit normatiu, pot ser sancionat amb una falta greu, l’import de la qual oscil·la entre 751 i 7.500 euros, depenent del criteri de l’inspector.

Segons l’anàlisi d’Adecco, les empreses que sí que disposen d’un protocol en cas d’assetjament sexual no sempre en disposen d’un realment efectiu. Els errors més comuns són l’absència d’instruccions “que preveuen mecanismes de denúncia com davant de qui s’ha de denunciar, de quina manera o la garantia de confidencialitat del denunciant”. La consultora també detecta “una tendència a unificar en un sol procediment la detecció, la prevenció i la denúncia de diferents tipus d’assetjament”.

Bretxa de fins al 34 %

El document d’Adecco també analitza deficiències en altres aspectes que hauria d’incloure el pla d’igualtat, com és el cas de l’auditoria retributiva. I és que més de la meitat (52 %) no disposa d’un procés objectiu per a seleccionar el personal, un 63 % no té una política definida de promoció salarial i un 41 % de les empreses no té un sistema objectiu per a valorar quant hauria de cobrar cada treballador dins de l’empresa. El resultat d’aquestes mancances és una bretxa salarial dins de les organitzacions, que, en alguns sectors com l’alimentació, ascendeix, de mitjana, al 34 %.

Segons l’anàlisi d’Adecco, el 60 % de les companyies dedicades a l’alimentació, siguen comercialitzadors o distribuïdors, té entre les seues files una bretxa de més del 25 %, una cosa que si ocorre, la llei obliga a justificar-ho degudament per a no incórrer en una falta sancionable. Altres gremis amb una bretxa salarial superior al 25 % són les companyies dedicades a la tecnologia (42 %) i les indústries químiques (50 %). De mitjana, Adecco situa la bretxa salarial en termes generals en l’11,8 %, una dada inferior al que mostren altres comparatives, com la de l’enquesta d’estructura salarial de l’INE, que la quantifica en el 18,7 % (en 2020).

Suscríbete para seguir leyendo