L’ens públic que gestionarà les ITV haurà de pagar sous de més de 100.000 euros

A finals d’aquest mes de febrer, en concret el dia 25, es cristal·litzarà la reversió de les primeres dotze estacions de la inspecció tècnica de vehicles (ITV) a la Comunitat Valenciana després de dues dècades i mitja de concessió privada. La resta, dotze més, ho farà una setmana després, el dia 4 de març. Amb el procés, l’Administració —mitjançant la Societat Valenciana d’ITV que dirigeix Josep Albert— assumirà plenes competències d’aquest servei. I, amb això, també haurà de tindre tancats requeriments previs necessaris com la subrogació dels aproximadament 1.000 treballadors que formen part de les plantilles —una xifra que des de les concessionàries eleven, però, fins als 1.200— de les diferents estacions i, per tant, també dels seus salaris.

En aquest horitzó, segons han confirmat a aquest diari diverses fonts de dins i fora de l’Administració, la nova societat pública haurà d’assumir, en aquest procés, salaris considerablement alts, inclosos “almenys dos que sobrepassarien els 100.000 euros” anuals. Aquesta xifra, en cas de no elevar-se més enllà, ja resultaria quasi 15.000 euros superior a la que obté a l’any, per exemple, el president de la Generalitat, Ximo Puig (85.115 euros).

No obstant això, les fonts consultades no descarten que el nombre de persones amb sous alts en aquestes companyies, després de 25 anys sent gestionades com a empreses privades, siga superior. Fet i fet, el volum total d’aquests, els seus emoluments, així com qualsevol altre complement vigent —per exemple una bonificació després de la jubilació— només es coneixeran quan es complete l’auditoria conjunta que està preparant la societat de les ITV com a part del procés de transparència que es vol fer amb la reversió. 

És possible assumir els salaris

Això sí, segons han indicat a Levante-EMV, entre tots aquests empleats que passaran ara a estar sota la batuta de l’ens públic “no n’hi ha cap que tinga un contracte d’alta direcció”. En aquest cas, segons especifiquen els diferents convenis col·lectius del metall —que són els que s’empren per a aquest procés de subrogació de les ITV— en cada província valenciana, s’hauria hagut d’excloure qualsevol personal directiu d’aquest canvi d’ocupador.

Així mateix, segons asseguren des de l’Administració i malgrat la presència d’aquests salaris alts, l’entitat pública serà capaç d’assumir el volum de sous al complet, un cost salarial total que, segons apunten fonts coneixedores de la situació actual de les ITV a aquest diari, estaria prop dels 45,8 milions d’euros per a aquest 2023. En concret, el cost del lot 1 (les estacions castellonenques) ascendiria, segons aquestes estimacions, a 7,3 milions d’euros només en sous; el lot 2 (Horta Nord i València) seria de 7,4 milions; i el 3 (estacions de València Sud), de 9,8 milions d’euros.

A això se sumarien els 8,1 milions del lot quatre (Gandia i Ontinyent, entre altres), els 7,2 milions del lot cinc (Alacant o Elx), els 3,9 milions del sisé lot (Redován) i els 1,8 milions del seté i últim (Orihuela). Aquesta xifra seria 15,6 milions superior que els 30,2 milions que s’estimen en l’informe en el qual es va sustentar la Conselleria d’Economia per a dur a terme la reversió, per la qual cosa hauria de restar-se als 39 milions de beneficis que estimava que podria tindre al tancament d’aquest exercici.

Auditoria individualitzada

Davant d’aquesta realitat, fonts consultades d’Aecova-ITV (l’empresa que aglutina les concessionàries a la Comunitat Valenciana) insistien ahir que, en comptes d’aquest procés de subrogació general, es duga a terme “una auditoria individualitzada dels treballadors”, perquè en cada un dels set lots hi ha “singularitats” concretes —per exemple, en una afirmen que hi ha una assegurança similar a un pla de pensions que es cobraria amb la jubilació— que “no es poden abordar” amb la fórmula conjunta.

Suscríbete para seguir leyendo