Un de cada cinc xiquets, xiquetes i adolescents valencians ha reconegut davant dels seus pares que ha patit bullying. I una de cada tres famílies coneix algun cas d'assetjament escolar en l'escola dels seus fills. La gran majoria afirma que aquest assetjament, durant la pandèmia, s'ha traslladat a les xarxes socials, i les dades d'Educació mostren que el suïcidi entre escolars ha augmentat entre un 30 % i un 40 % per aquest motiu en tan sols uns cursos.
Són algunes de les conclusions d'any i mig de treball, amb les intervencions de 38 experts i expertes, de la comissió d'estudi de l'assetjament escolar que ha finalitzat hui a les Corts Valencianes. Cinc grups polítics (PSPV, PPCV, Compromís, Ciudadanos i Unides Podem) han aprovat hui un dictamen amb 50 mesures per a acabar amb l'assetjament escolar.
El document signat per tots els partits té tres grans línies d'actuació. La primera tracta de quantificar millor els casos d'assetjament escolar, perquè el gran problema amb aquesta realitat és que no es coneix bé. És a dir, que la gran majoria dels incidents no es registren ni es detecten.
Per aquest motiu hi ha diverses propostes. La primera és demanar als centres que duguen a terme tests cada sis mesos als alumnes per a mesurar "la seua situació emocional i l'ambient de l'aula" i conéixer els possibles casos d'assetjament escolar. La vigilància contra aquesta xacra serà molt més exhaustiva, ja que, a partir d'ara, "es duran a terme estudis anuals dels quals s'extrauran dades i conclusions generals a partir dels casos d'autolesions i de conductes suïcides".
Fins ara existia el pla Previ (prevenció de la violència escolar), però els seus informes es fan cada diversos cursos. De fet, l'últim d'aquests data del 2018-2019 i mostra que es van detectar 4.548 incidències, de les quals 421 van activar el protocol contra l'assetjament escolar.
La comissió denuncia que aquestes dades fan veure que "només es notifica una part molt reduïda dels casos potencials, segurament els que es descobreixen". A més, remarquen que "des de l'any 2007 es veu un augment progressiu dels casos, un aspecte que fa pensar que cada vegada se'n notifiquen més".
Un dels grans reptes per a quantificar-los bé és tenir en compte que no sempre es tracta d'agressions físiques. "Les coaccions, els insults, i els problemes psicològics derivats de les conductes vexatòries és el que cal detectar per a avançar en l'erradicació del problema", explica la comissió.
Les mesures de la comissió haurien de començar a implantar-se el curs que ve, després de la negociació amb el professorat i la comunitat educativa, i amb la dotació pressupostària que s'incorpore en el finançament de l'any que ve.
Examen a l'assetjament
L'assetjament escolar no té a veure amb els factors físics, psicològics o familiars de l'alumne (encara que hi poden influir). El bullying és, quasi sempre, per factors de l'entorn, i cap xiquet o xiqueta està lliure d'aquesta xacra, ja que pot passar-li a qualsevol. Això és una bona notícia, perquè si es pot controlar l'entorn (i es pot controlar perquè aquest entorn és l'aula i l'escola) es pot actuar contra l'assetjament.
En aquesta qüestió se centra la comissió. Per a començar, planegen revisar els plans Previ per a ser "com més ràpids i efectius siga possible en la detecció primera en casos de violència, assetjament i ciberassetjament". A més, els plans apostaran per la informació, tant dels recursos que hi ha per a alumnes que patisquen assetjament, com en campanyes dirigides als "observadors passius" perquè no callen, denuncien aquestes situacions i en prenguen partit.
Una altra mesura és proposar a les universitats que incorporen en els plans formatius de magisteri i del màster habilitant del professorat continguts que tinguen a veure amb l'assetjament escolar, així com amb la manera de previndre'l i tractar-lo. El pla també preveu ampliar els recursos en les Unitats de Salut Mental Infantil i Adolescent (USMIA).
Conseqüències de l'assetjament
El dictamen també explora les conseqüències que l'assetjament escolar té en la infància. "Queden afectats el dret a la salut (autoestima, afectivitat i salut mental), però també el dret a l'educació, per la negativa de l'alumne a anar a escola, la falta de concentració, les dificultats d'aprenentatge, i fins i tot el dret al joc".
La primera intenció del pla és detectar-lo ràpid i bé. La segona és disposar de molts recursos per a actuar correctament quan l'assetjament ocórrega. La tercera és a llarg termini, perquè suposa un canvi en la manera d'ensenyar, per tal d'educar els més joves en el respecte des de menuts.
Per a això proposen revisar i actualitzar "permanentment" els plans de convivència dels centres. També proposen facilitar ambients on els alumnes que hagen viscut o presenciat una situació d'assetjament puguen explicar-ho sense por. També es preveuen canvis per a incorporar l'"educació en valors, respecte i diàleg". Fins i tot es posa el focus molt atentament a ensenyar i informar els joves sobre un ús sa de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Tal com detallen en les conclusions de la comissió, "la millora de la convivència i la cultura de la no-violència ha d'estar acompanyada d'un canvi metodològic del mateix sistema educatiu. També cal tindre molt en compte l'ús de les TIC i realitats com el ciberassetjament, que traspassa les portes dels centres educatius i incrementa el patiment de l'alumnat les 24 hores del dia, set dies a la setmana".
