Fertilitzants, fàrmacs, canvi climàtic i espècies invasores, la gran amenaça de l’Albufera

Fertilitzants, fàrmacs, metalls pesants, espècies invasores i el canvi climàtic són algunes de les principals amenaces del llac de l’Albufera. La qualitat i la disponibilitat de les aigües “impacta directament sobre els seus hàbitats i tensa el seu funcionament”. Així ho recull el Pla estratègic d’aiguamolls 2030 elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica, en coordinació amb les comunitats autònomes. En el document s’apunta a la presència excessiva de nutrients, és el cas del llac valencià, com la principal causa de degradació de l’aigua.

L’ús exagerat de compostos nitrogenats i fosfatats per a l’activitat agrícola acaben arribant a les aigües superficials i les subterrànies. Les dades disponibles, segons el document, indiquen que la intensitat de l’afecció “és alta i que la seua tendència és a augmentar”. L’eutrofització per la proliferació massiva d’algues que consumeixen tot l’oxigen i provoquen pèrdua de transparència és, hui dia, la gran batalla de l’Albufera. L’arribada d’aportacions del Xúquer i el Túria, pels desembassaments tècnics dels últims mesos, així com des de la Séquia Reial del Xúquer, han frenat aquesta dinàmica i han permés una regeneració que no es veia des de fa quasi cinquanta anys.

La proliferació massiva d’algues consumeix tot l’oxigen i provoca pèrdua de transparència de l’aigua

En els últims anys, destaca el text del Ministeri, es detecta, a més, una evolució constant de restes de medicaments com ibuprofén o paracetamol, segons certificava en el seu moment una investigació de la Universitat de València i el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Hormones, substàncies químiques industrials i, fins i tot, productes per a la cura personal són uns altres dels contaminants analitzats, especialment en la zona nord.

Plàstics i microplàstics

Els plàstics i microplàstics, a més, estan començant a ser considerats “com una pressió emergent” no només en el medi marí, sinó també en els ecosistemes aquàtics continentals. Quant a la presència de flora i fauna exòtica, s’incideix en el fet que els aiguamolls, “a causa de les seues característiques i fragilitat, resulten especialment vulnerables a aquestes invasions biològiques”. En el cas de l’Albufera, la cloïssa asiàtica, la pitera o l’ungla de gat són recurrentment retirades per part dels serveis de l’Ajuntament de València o la Conselleria de Transició Ecològica. Per a la carpa o el cranc roig, fins i tot, s’han posat en marxa plans específics de control.

El Ministeri per a la Transició Ecològica admet que el Govern “hauria de contribuir de manera més efectiva” a la conservació dels aiguamolls. La gran reclamació tant de València com del Govern del Botànic ha sigut, en els últims anys, arrancar aportacions d’aigua de qualitat i infraestructures que frenen l’arribada d’abocaments a la llacuna. Els tancs de tempesta al costat de la pista de Silla, paralitzats molts anys, estan ja en la recta final per a la seua posada en marxa definitiva. El nou col·lector oest, mentrestant, és una altra de les inversions compromeses.

Sense PORN, ni tampoc PRUG

La nova planificació ministerial, en tot cas, pressiona els governs autonòmics a implementar eines normatives per a blindar aquests espais protegits. És el cas de l’Albufera, que fa anys que espera la revisió actualitzada del Pla d’usos i gestió (PRUG), així com del Pla d’ordenació de recursos naturals (PORN). Una assignatura pendent que s’arrossega des de l’època del Partit Popular i que el Botànic tampoc ha aconseguit aprovar en les seues dues legislatures al capdavant de la Generalitat.

El document, aprovat per la Conferència Sectorial de Medi Ambient al novembre, col·loca com a termini últim l’any 2025. El nou i controvertit PORN de l’Albufera està immers ara en la fase d’al·legacions, però no veurà la llum, com a mínim, abans de 18 mesos, després de la seua presentació fa unes setmanes en la Junta Rectora del Parc Natural.

Suscríbete para seguir leyendo