“Estàvem canviant la història, per a les festes a Ontinyent va ser un abans i un després”. “No enteníem per què els homes podien eixir en les festes i nosaltres no”. “Teníem sentit de lluita pels nostres drets, però també vam tindre por”. “Sabíem que estàvem obrint un camí i volíem que la gent acceptara aquest camí”. Són alguns dels testimoniatges de les Valquíries, les festeres d’Ontinyent que l’any 1989 es van convertir en la primera esquadra femenina de la història dels Moros i Cristians d’Ontinyent.
34 anys després, totes elles es van retrobar divendres passat amb les emocions i els records d’aquella fita històrica. Ho van fer durant el col·loqui posterior a l’estrena del documental Valquíries, les pioneres de la dona en la festa, produït per la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Ontinyent, que va abarrotar el teatre Echegaray. L’expectació va fer necessari programar una segona projecció.
En la presentació de l’acte van intervindre la regidora de Festes, Àngels Muñoz, i el president de la Societat de Festers, Vicent Pla; i, en la conclusió, l’alcalde, Jorge Rodríguez, i la regidora d’Igualtat, Natàlia Enguix. Tots ells van coincidir en “la valentia” de les Valquíries, que va fer possible la incorporació plena de les dones en la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent.
Enguix, a més, va participar en el col·loqui posterior a la primera projecció, moderat per Rosana Ferrero, juntament amb les Valquíries Isabel Plà, Tudi Guillem, Reyes Alborch, Inma Torró, Sese Calabuig i Marian Tortosa; la periodista de la qual va partir la idea inicial del projecte, Maria Casanova; Lucia Casañ, una de les dues directores del documental juntament amb Pepa Roig; així com Alicia Sarrió i M. Carmen Valls, que van ser les primeres dones amb càrrec en les festes de Moros i Cristians.
Durant el transcurs de la tertúlia, les protagonistes van agrair la iniciativa de l’Ajuntament per a fer valdre una fita que coincidien a assenyalar com “un punt d’inflexió històric”, que va tindre el seu germen en alguns fets previs, que incloïen una ponència realitzada per dones en el Congrés Nacional de Moros i Cristians de 1985; o, en 1988, la prohibició de desfilar a tres dones que van intentar fer-ho dins d’una esquadra d’homes. “Va ser una resposta a aquells fets i a les nostres inquietuds. Donem les gràcies a la Regidoria d’Igualtat perquè, per a nosaltres, és molt gran rememorar aquells moments, i estem molt orgulloses que es valore que vam fer una cosa important per les dones i per la festa”.
