Les cooperatives guanyen terreny a la banca en crèdits i depòsits a la C. Valenciana

Les cooperatives de crèdit i les caixes rurals han guanyat quota de mercat als bancs i les caixes d’estalvis a la Comunitat Valenciana en l’última dècada, just després del gran procés de concentració del sector que va provocar la crisi financera de principis de la dècada passada. Les últimes dades de la Conselleria d’Hisenda, corresponents al tancament del tercer trimestre de 2022, posen en relleu com les cooperatives han reduït la distància amb bancs i caixes de manera singular en el volum de depòsits. En 2012, acaparaven el 12,23 % del total, mentre que, deu anys més tard, aquest percentatge havia pujat al 15,13 %. En paral·lel, els seus competidors han baixat del 87,77 % al 84,87 %.

Una cosa similar succeeix amb els crèdits. En aquest cas, les cooperatives han guanyat poc més de dos punts i la seua quota de mercat ha passat del 8,65 % de 2012 al 10,79 % de 2022, mentre que bancs i caixes han baixat del 91,35 % al 89,21 %.

Canvi

El panorama financer a l’autonomia ha canviat de manera substancial en els últims quinze anys, quan es va iniciar la gran recessió. Només ha quedat una caixa d’estalvis, la d’Ontinyent, i la resta han desaparegut dins d’altres entitats, com CaixaBank o el Sabadell. També es va esfumar el Banc de València. En les rurals, Cajamar va absorbir entitats valencianes com Ruralcaja o Caja Campo i va crear un grup cooperatiu del qual formen part dues desenes de cooperatives de l’autonomia. Es mantenen independents, i la majoria vinculades al Grupo Caja Rural, una altra desena de firmes. Per tant, tot el sector ha patit una gran reconversió.

Així les coses, per què guanyen mercat les cooperatives, la grandària de les quals com a entitats és infinitament inferior a la dels bancs? El director general de Caixa Popular, Rosendo Ortí, aporta quatre arguments per a aquesta tendència. El primer està vinculat a la necessitat dels bancs de millorar la seua eficiència i fer la transició al món digital, la qual cosa els està portant a reduir dràsticament les seues oficines i el nombre d’empleats: “Se’n van de pobles i barris on sí que estem nosaltres i ens quedem el negoci de l’oficina tancada”. El segon està vinculat “al model de negoci de les rurals, que aposten per la proximitat, el tracte directe amb el client i l’atenció sense cita prèvia, mentre que els bancs quasi obliguen a la digitalització. El client ho nota. Cada any tenim clients que ens arriben rebotats pel tracte rebut en la banca”, assegura Ortí.

En tercer lloc, cita les oportunitats d’inversió, és a dir, que, “a poc a poc, les empreses comencen a comptar amb nosaltres”. Referent a això, esmenta les oportunitats que se li obrin a la mateixa Caixa Popular amb la seua recent entrada en l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), la immensa majoria dels socis de la qual no treballen amb aquesta cooperativa. Finalment, assenyala el creixement en professionalització que han experimentat les rurals en les seues plantilles: “Ara no hi ha diferències entre el director d’oficina d’un banc i el d’una cooperativa i el catàleg de productes és molt similar”.

Quota

Altres fonts del sector indiquen una altra variable i mencionen l’exemple de CaixaBank, que va quedar com el principal banc a la Comunitat Valenciana després de la fusió amb Bankia. En relació amb això, precisen que, “quan parteixes d’un nivell de quota tan elevat, el normal és que, durant un temps, fins que concloga el procés d’integració i s’aferme l’activitat de l’entitat resultant, la resta d’entitats aprofiten per a competir i guanyar quota, i d’això s’han aprofitat les caixes rurals en els seus respectius àmbits locals”.

Suscríbete para seguir leyendo