"Les llengües es moren perquè els seus parlants deixen d'usar-les". Així comença un dels textos de l'examen de selectivitat de Valencià que aquest dimarts van passar 116 alumnes i alumnes de primer de Batxillerat en diferents instituts de la C. Valenciana.
Es tracta d'una prova pilot del Ministeri d'Educació, que aquest dimarts va passar l'examen de la nova PAU a milers d'alumnes de 50 instituts de tota Espanya, amb l'objectiu de veure com ho fan els xavals amb el nou format i polir els últims detalls amb entrevistes als alumnes en acabar la prova. El PDF complet de la prova pilot es pot consultar al final d'aquesta notícia.
Aquesta nova selectivitat entrarà en vigor en el curs 2023/24 i incorporarà l'aprenentatge competencial, una nova manera d'estudiar amb exercicis basats en la vida quotidiana, que obliga a raonar més i memoritzar menys. Aquest tipus d'aprenentatge i exàmens ja els usen països com França i Portugal.
Cal destacar que la prova pilot no és com la PAU de 2024. L'aprenentatge competencial arribarà de manera progressiva, així que l'any que ve només hi haurà una pregunta competencial, en 2025, dues... i així fins a completar l'examen i la transició a aquesta manera d'ensenyar l'any 2028.
A la Comunitat Valenciana es va passar la prova de Matemàtiques i Llengua Castellana (dissenyades pel Ministeri) i la de Valencià (dissenyada per Conselleria d'Educació). En total, hi van participar cinc instituts de les tres províncies i 259 alumnes. 143 van fer les proves de Matemàtiques i Castellà, i els 116 restants, les de Valencià.
A les comarques d'Alacant els instituts que van participar en l'assaig van ser l'IES Bernat de Sarrià de Benidorm i l'IES La Nía d'Aspe, on van fer la prova 100 alumnes. A Castelló hi va participar l'IES Alto Palancia de Segorbe. Mentre que a València hi van participar l'IES Laurona de Llíria i l'IES Pere Boïl de Manises.
Més temps per a argumentar
La prova pilot que s'ha passat als alumnes té moltes diferències si la comparem amb l'examen de l'any passat. La principal és que dona un gran marge d'espai als alumnes per a expressar-se lliurement i argumentar les seues idees, amb exercicis de redacció en els quals han de demostrar que han comprés un text (a més del seu bon ús de l'idioma).
Un dels textos que els alumnes han hagut d'analitzar en la prova pilot es titula "La mort de les llengües", i analitza una polèmica sorgida en la xarxa social Twitter l'any 2018 sobre aquest mateix assumpte. L'autora és M. Carme Junyent, membre del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, i es tracta d'un article publicat en el mitjà Vilaweb.
Encara que alguns exercicis es mantenen d'un examen a un altre, com el d'associar la terminologia amb la definició que li correspon, o l'anàlisi lingüística, uns altres desapareixen. És el cas de molts exercicis d'ortografia i accentuació de paraules, que en la prova pilot passen a ser substituïts per aquesta mena d'exercicis competencials en què l'alumne ha d'expressar-se redactant un text i construint arguments sòlids.
Els instituts no són triats a l'atzar, Conselleria d'Educació explica que els va seleccionar "tenint en compte una mostra diversificada del context socioeconòmic de l'alumnat". Hi afigen que la prova no tindrà cap conseqüència en el seu expedient acadèmic i que inclourà una entrevista a l'alumnat. Aquest pilotatge busca "valorar el disseny de la prova i, si cal, introduir millores per a facilitar-ne la interpretació".
Per a la correcció d'aquesta prova es dedicaran almenys "tres correctors o correctores per a poder fer una anàlisi de la fiabilitat i interpretació de les rúbriques", diu Educació. Les proves van tindre una duració de 105 minuts i uns 45 de descans entre aquestes.
