Una protesta reclamarà a Sagunt l’entrada de dones en la Setmana Santa

La demanda de la inclusió de les dones en la Setmana Santa saguntina segueix molt viva, malgrat que la Junta General de la Confraria de la Sang rebutjara aquesta possibilitat l’any passat per 239 vots en contra, davant de 125 a favor i 10 abstencions.

Lluny de fer-se callar, aquesta reivindicació tornarà a fer-se visible el pròxim Dimarts Sant, en la concentració convocada a les portes de l’ermita de la Sang a les 19 hores, just en la jornada en la qual no hi ha cap acte oficial programat allí.

Per segon any consecutiu, un grup de dones vinculades a la festa s’ha unit per a impulsar aquesta acció, amb un sol objectiu: demanar que, en ple segle XXI, qualsevol persona puga ser confrare de la Sang, siga quin siga el seu sexe i puga integrar-se en una entitat amb més de 500 anys d’història.

“Volem una Setmana Santa inclusiva, volem viure-la en igualtat de condicions. La tradició no ha d’estar renyida amb la igualtat”, deia una de les dones convocants, Blanca Ribelles. “No podem permetre que una institució tan volguda per a moltes de nosaltres continue ancorada en el passat. La Confraria de la Sang és del poble de Sagunt independentment del gènere i ha d’adaptar-se als nous temps”, afegia.

A aquesta protesta se li sumarà la col·locació de crespons negres als balcons, al costat de les banderoles de la Setmana Santa, com també feren l’any passat; tot un gest per a recordar que la petició “no s’ha oblidat” i que molts estan disposats a “continuar insistint” de manera respectuosa i pacífica “fins que s’aconseguisca”, com resumia José Blasco, el confrare que va impulsar el debat intern dins de la Sang, després de reunir les signatures necessàries, però finalment no va aconseguir suports suficients a l’entrada de dones.

“Això no pararà. En 2022 no va poder fer-se per la via que haguera sigut ràpida, apel·lant a la responsabilitat i al sentit comú dels confrares. Per tant, seguirem per un camí més lent, encara que segurs que, més tard o prompte, s’aconseguirà”, afegia Blasco.

Carta a l’arquebisbe

Aquesta aposta per una via alternativa els ha portat aquesta vegada a enviar una carta al nou arquebisbe Enric Benavent, per a “demanar-li la seua mediació, de la manera que considere més oportuna”. En aquesta, segons explicava Blasco, insisteixen que la Sang “és una confraria catòlica i no pot prohibir l’entrada de catòlics, molt menys per ser dona”. També destaquen que és “injust” que una persona, pel seu sexe, no puga integrar-se en l’única confraria que hi ha en el nucli urbà de Sagunt i que té més de 1.500 integrants. “Volem intentar aconseguir el seu suport perquè intervinga, ja que de fórmules n’hi ha moltes: parlar, exigir, donar un termini perquè s’adapten...”, apuntava.

Estatuts sense adaptar

Blasco recorda que, a escala administrativa, la Confraria de la Sang no ha arribat a adaptar els “estatuts tipus” que va aprovar l’Arquebisbat en 2019 “i que l’obligarien a admetre dones”, per la qual cosa tampoc està inscrita en el Registre d’entitats religioses. “Com llavors no es va obligar a actualitzar els estatuts, simplement, la Sang no ho ha fet i ja està, encara que diòcesis com Segorbe sí que van donar un termini”, deia, reconeixent que enguany ha descartat tornar a motivar una votació interna “perquè, en un any, no crec que res haja canviat molt”.

Els defensors del canvi creuen que, a la llarga, s’imposarà la seua postura

Amb l’esperança que el nou arquebisbe s’implique en aquesta qüestió, “encara que siga després de Pasqua, per a no entorpir la Setmana Santa”, els defensors de la inclusió de les dones en la Setmana Santa tenen clar que “a la llarga” s’imposarà la seua postura, com ja ha passat en altres municipis de tota Espanya.

Precedents a Llíria i en altres punts d’Espanya

Els partidaris de la inclusió de les dones en la Setmana Santa saguntina tenen molts espills en els quals mirar-se per a tindre esperances a aconseguir l’objectiu.

Un d’aquests és el cas registrat a Llíria, quan el febrer de 2018, la Confraria de la Sang va decidir admetre dones per primera vegada des del segle XVI. Llavors, la Junta General de Quaresma va acordar per “unanimitat” que aquestes formaren part de la germanor de ple dret i puguen desfilar en les processons. Tal com llavors va contar Levante-EMV, fins a fer aquest pas va haver-hi almenys dos anys de debat intern en una entitat amb segles a la seua esquena com la de Sagunt. Però al final es va acordar admetre-les i que pogueren desfilar amb la mateixa vestimenta que els homes, entre altres mesures.

Similars decisions s’havien pres amb anterioritat en confraries de Sevilla i Valladolid, sempre en defensa de la igualtat de gènere.

A la ciutat andalusa, l’arquebisbe Juan José Asenjo va impulsar en 2011 una mesura que va permetre que les dones pogueren processionar en totes les germanors de la Setmana Santa de Sevilla com a natzarenes o ser portants, una cosa que, fins llavors, cinc germanors no permetien.

A Valladolid, va ser en 2001 quan el cardenal Carlos Amigo Vallejo va instar a posar fi a la discriminació de la dona en la Setmana Santa i va afavorir un canvi sense marxa arrere.

A Sagunt, no obstant això, les dones continuen tenint vetat entrar en l’única confraria del nucli històric. I, per més que les del Port de Sagunt sí que integren els dos sexes en igualtat de condicions, l’objectiu de molts ara és que aquesta aposta arribe a la Sang.

Suscríbete para seguir leyendo