La involució del campió de Copa

El València ha canviat molt en els últims anys. Massa. El conjunt de Mestalla va guanyar la Copa en 2019 i des de llavors ha anat baixant esglaó a esglaó fins a veure com en aquesta 2022/23 la seua baralla era amb el descens i no amb cap batalla europea. És dur, però és la realitat d'un equip que, excepte sorpresa majúscula, l'any que ve tampoc lluitarà per aquesta zona alta ni molt menys. Amb els matisos que cadascun hi vulga posar, en l'àmbit esportiu la diferència és més que evident. De conquistar el Villamarín en 2019 amb Marcelino i Mateu, a veure com quatre anys després, la Meriton Youth Policy arriba a l'última jornada, i al mateix escenari, sense tindre encara la salvació matemàtica. En definitiva, quatre anys replets de problemes amb un sol moment prop d'un altre èxit, la Copa del curs passat. Més enllà d'aquest oasi en el desert, el València CF viu molt per davall del que mereix com a club. I el viatge a Sevilla és el millor exemple de la involució.

El primer canvi d'aquell València a l'actual va arribar en la banqueta. L'estiu va passar i l'11 de setembre va marxar el tècnic asturià per a fer explotar una bomba la metxa de la qual s'havia encés temps arrere. Des de llavors i fins a l'actualitat, Peter Lim ha canviat set vegades d'entrenador (comptant les dues de Voro). Celades va ser el primer a assentar-se en la banqueta després de la marxa de Marcelino García Toral, va passar a huitens de final de la Champions League, però el final de curs després del covid va ser un drama i va acabar fora de l'entitat. Per la seua banda, Voro va ser l'encarregat d'agafar l'equip en un final que tampoc va tindre massa història. Després va arribar l'etapa Javi Gracia, les vendes sense mirament de Meriton en aquell estiu, el desig d'un 6 que mai va arribar i la marxa temps després demostrant el que opinava de Peter Lim i companyia. 

El moment Bordalás

Amb Voro pel mig, Bordalás va ser el següent a aparéixer i va estar prop de viure un moment especial a Sevilla. No al Villamarín, però sí a la Cartuja. El resultat, no obstant això, va acabar amb la moneda traient creu i amb la seua eixida poc temps després. En el seu lloc va arribar Gattuso, el ‘lleó’ que es va convertir en ‘gatet’ i que va acabar deixant tirat l'equip en el pitjor moment. Baraja, no obstant això, ha aconseguit el que semblava difícil, i és la salvació (virtual que falta confirmar-se de manera matemàtica). Ho farà amb només quatre jugadors d'aquella plantilla que va jugar al Villamarín: Gayà, Jaume Doménech, Gabriel Paulista i Mouctar Diakhaby.

Suscríbete para seguir leyendo